Les fronteres del multilingüisme

Les fronteres del multilingüisme. Una visió actual i pluridisciplinar sobre el multilingüisme en la societat contemporània

Les fronteres del multilingüismeEl llibre és fruit de les conferències que es van dur a terme durant els anys 2007-2009 en el marc de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC. Les  conferències, que van ser enregistrades i en alguns casos editades i publicades en el web de la Càtedra, giraven al voltant del multilingüisme en relació a àmbits com ara les TIC, l’empresa, o l’ensenyament.

A l’obra, s’hi tracten algunes qüestions relacionades: amb l’aprenentatge de llengües (teories sobre la voluntat de comunicar en una segona llengua a càrrec del professor Peter MacIntyre); sobre les relacions entre economía i llengües, com són els efectes de la falta de competències lingüístiques de les empreses sobre l’economia europea (estudi ELAN dirigit pel professor Stephen Hagen), o amb el paper de les TIC en el multilingüisme, a càrrec dels professors Mikel L. Forcada i de Jeremy Evas. Continua llegint

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa (II)

Per a  François Grin, de la Uiversitat de Ginebra, el repte encara  pendent, tot i que ja s’ha comencat a fer recerca sistemàtica, és  delimitar i avaluar amb precisió la contribució del multilingüisme a la creació de valor en el sentit econòmic. Va emmarcar la seva presentació dins els diferents enfocaments que han estudiat la relació entre llengua i economia i va comentar alguns aspectes del programa de recerca LEAP (Langues étangères dans l’activité professionelle) que en la fase de recollida de dades ja permet observar que el plurilingüisme contribueix en gran mesura a la creació de riquesa. Les primeres aproximacions i anàlisi de les dades referides a Suïssa consideren que es podria atribuir aproximadament el 10% del PIB de creació de valor al plurilingüisme.

L’any 2010 el professor Grin va publicar en col·laboració amb Claudio Sfreddo i François Vaillancourt “The Economics of the Multilingual Workplace”. En aquest llibre proposen un enfocament sistemàtic per identificar i mesurar les relacions entre les competències lingüístiques i el desenvolupament econòmic.

Isidor Marí i Miquel Strubell, de la Universitat Oberta de Catalunya, van presentar l’estudi ELAN.cat. El canvis introduïts en la versió catalana de la recerca havien de permetre “conèixer quines són les capacitats multilingües que tenen avui les pimes a Catalunya i a l’àrea catalana, conèixer quines són les seves necessitats lingüístiques principals; és a dir, quina demanda previsible de suport poden presentar aquestes empreses en el moment que decideixin avançar, anar més enllà, en la seva política multilingüe”. En la seva intervenció de l’any 2008 Marí i Strubell esmentaven la necessitat de complementar l’estudi quantitatiu amb una fase d’entrevistes qualitatives, seguint el model del qüestionari europeu, a una mostra reduïda de grans companyies per identificar les seves necessitats específiques en les polítiques o estratègies multilingües.

Des d’aquest enllaç es poden consultar les primeres dades sobre l’estudi ELAN.cat

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa (I)

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l’empresa

actes seminari

L’editorial UOC acaba de publicar les actes del seminari organitzat per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón – UOC i el Centre Ernest Lluch, del  Consorci Universitari Internacional Menéndez Pelayo.

L’objectiu del seminari era analitzar la relació entre la internacionalització del teixit empresarial català i de l’altra, el tractament del rol de les llengües en aquest procés.

El primer dia es va dedicar a les aportacions dels especialistes estrangers. Una de les veus expertes fou la del professor Stephen Hagen director de recerca, Empresa i Innovació de la Universitat de Bristol.  Per al professor Hagen, responsable de l’estudi ELAN (Effects on the Europen Economy of Shortages of Foreing Language Skills in Entreprise) , les empreses amb una estratègia lingüística tenen més possibilitats de reixir com a exportadores que les que no en tenen i a indicar alguns elements clau per a una bona gestió de lingüística dins els empreses: a) disposar d’una estratègia lingüística, b) contractar parlants nadius, c) contractar personal amb capacitats lingüístiques i d) utilitzar traductors o intèrprets.

Ceri James, director del CILT, Centre Nacional per a les Llengües que va plantejar com «conviure amb l’anglès; hi ha espai per a altres animals al zoo dels negocis? Una perspectiva gal·lesa» Tot i la diversitat de llengües que parlen els ciutadans del Regne Unit, el reconeixement efectiu d’aquesta diversitat és gairebé inexistent en l’espai públic. L’interès per l’aprenentatge de llengües estrangeres ha baixat progressivament en l’ensenyament públic, mentre que s’ha mantingut l’aprenentatge de llengües estrangeres a les escoles privades “hi ha una tendència preocupant que convertiria l’estudi d’una llengua estrangera en privilegi d’un grup d’estudiants d’èlit”. Una de les preguntes clau que planteja per als governs gal·les i britànic és “Ens podem permetre no invertir en llengües? I encara que la inversió en llengües autòctones difícilment promourà l’exportació, sí que pot estimular la competitivitat de les empreses del país”.

Multilingüisme i família

Butlletí del Cercle XXI. Número  8. Les famílies multilingües en l’entorn català

http://www.cercle21.cat/newsletter

La revista ofereix una àmplia perspectiva sobre la situació de les famílies multilingües en l’entorn català:

En primer lloc l’informe “Els usos lingüístics a les llars de Catalunya”, de la sociòloga Elena Sintes Pascual. L’autora, a partir de dades de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, ens proporciona una visió general de la situació de les llengües a les llars de Catalunya, amb particular esment a les llars lingüísticament mixtes.

En segon lloc, anàlisi de casos a partir d’unes converses que amb quatre famílies lingüísticament mixtes (català i una altra llengua) que expliquen la seva experiència, les seves percepcions, la transmissió de la llengua (de les llengües) als fills, la influència de l’entorn i el paper de l’escola en l’adquisició de les llengües…

A continuació, Anna Solé, llicenciada en econòmiques i humanitats, explica, de Brussel·les estant i des de la seva experiència familiar directa el resultat d’una recerca que ha publicat recentment en el seu llibre “Bilingües des del bressol. Educar els fills en diverses llengües”. El llibre tracta dels criteris i recomanacions sobre l’educació bilingüe i multilingüe dels infants i presenta diversos estudis de cas de famílies multilingües amb diverses combinacions lingüístiques. Continua llegint