Dylan, dinàmiques lingüístiques i gestió de la diversitat

El projecte DYLAN, Language dynamics and management of diversity, ha actualitzat el seu web i hi ha inclòs nous espais amb l’objectiu de difondre les activitats dutes a terme.
Articles científics. En aquest espai trobareu la relació d’articles relacionats amb la recerca (autor, títol, data de publicació i editorial) i l’enllaç per contactar amb l’autor.
Presentacions i conferències és la secció on trobareu la relació de presentacions per odre cronològic i ordenades per autor.
Documents de treball, hi trobareu informació sobre la programació i el desenvolupament del projecte. Des d’aquest enllaç podeu consultar la informació de la 5a sessió de treball que es va dur a terme a Barcelona organitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de la Dra. Luci Nussbaum “Comunicació multilingüe a Europa: reptes actuals i respostes”. Continua llegint

Gestió de la diversitat lingüística i orientació estratègica de l'empresa

Conferència a càrrec d’Amado Alarcón, doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Sociologia del Departament de Gestió d’Empreses de la Universitat Rovira i Virgili.

La Càtedra de Multilingüisme va organitzar (03/11/2011) la conferència “Gestió de la diversitat lingüística i orientació estratègica de l’empresa”, amb motiu de la publicació de les Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2008 ‘Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l’empresa’.

El doctor Alarcón s’ha especialitzat en l’estudi entre llengua, empresa i migracions. Ha publicat en revistes especialitzades i alguns llibres com per exemple: “Llengua i economia a Catalunya”, “Economía, Política e Idionas” o “Language, Migration and Social Mobility in Catalonia (International Studies in Sociology and Social Anthropology). És també Vicepresident del Research Committee on Language and Society de la International Sociological Association i professor del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural que organitza la Càtedra de Multilingüisme.

00.00   Miquel Strubell. Benvinguda i presentació de la publicació

05.25   Presentació del professor Amado Alarcón

09.12   Amado Alarcón. Context de la recerca que du a terme i estructura de la intervenció

12.30   Quina recerca estem fent que analitzi la relació llengua i economia?

14.24   El context: l’empresa, escenari de relacions lingüístiques; de la societat industrial a la informacional. El valor de les llengües: valor d’ús, valor instrumental i perspectiva corporativa.

25.45   Alguns conceptes: eficiència i eficàcia

36.34   Polítiques lingüístiques dins l’empresa

42.17   Orientació estratègica de gestió lingüística de l’empresa; tipologia de les grans multinacionals: etnocèntrica, multidomèstica, geocèntrica  i regiocèntrica

51.00   L’anglès llengua de treball

1.03.55 Conclusions

Més informació: gestio_dl_empresa_aalarcon_2011

Speak to the futur!

Speak to the futur! Campanya per promoure l’aprenentatge de llengües al Regne Unit

El Regne Unit ha posat en funcionament una nova campanya per promoure l’aprenentatge de llengües: s’hi impliquen tots els àmbits educatius, des de l’educació primària fins la formació de lingüistes per part de les universitats. La iniciativa parteix de l’Acadèmia britànica i compta amb el suport de diferents organismes rellevants com són l’Association for Language Learnring, el British Council, CILT, The National Centre for Languages  o la representació de la comissió europea al Regne Unit.

El principals objectius de la campanya són:

Cada llengua ha de ser valorada com un actiu, una oportunitat! Aquest fet permetrà reconèixer que moltes llengües de la immigració que són utilitzades a les llars del Regne Unit són un recurs valuós per a la cohesió social i l’èxit econòmic del país! Per saber-ne més.

L’experiència lingüística dels infants a l’escola primària ha de ser coherent. Això facilitarà introduir l’aprenentatge d’altres llengües i cultures: l’aprenentatge primerenc de llengües i cultures afavoreix la capacitat d’emfatitzar amb els altres. Per saber-ne més. Continua llegint

La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu

El passat 26 de setembre, en el marc del Dia Europeu de les Llengües, Pere Mayans, Cap del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i estudiant de la primera edició del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural, va presentar  el seu projecte final de postgrau: “La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu”.

La doctora Maite Puigdevall, directora acadèmica del Postgrau i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, va fer una breu presentació del Postgrau així com del conferenciant.

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=f6oXBIOBz78&list=PL8C538DB1B4F04251&index=26&feature=plpp_video, 425, 350[/SWF]

0.00  Maite Puigdevall:  Benvinguda i presentació del postgrau

10.09 Presentació del conferenciant

11.22 Pere Mayans:  Agraïments i justificació del projecte

18.00 Algunes dades sobre l’alumnat estranger

21.00 Com gestionar la diversitat lingüística des de l’escola

21.00 El reconeixement de les llengües dels alumnes

25.00 La immersió

30.10 Continguts del seminari

33.00 Què ha de saber el professorat sobre la diversitat lingüística

40.06 Què ens diu la recerca?

47.56 Què hem fet per reconèixer la diversitat lingüística?

54.00 Treball final

Curs d’Especialització en Interpretació als Serveis Públics a Catalunya: àrab, xinès, anglès i francès

Primer curs d’Especialització en Interpretació als Serveis Públics a Catalunya: àrab, xinès, anglès i francès

El curs l’organitza el grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el suport de Linguamón – Casa de les Llengües i la direcció general per a la Immigració.

La posada en funcionament d’aquest primer curs és una bona notícia tant per als professionals que duen a terme la tasca d’interpretació als serveis públics en les llengües de la immigració, com també, per als responsables dels serveis públics: una millor qualitat i eficiència en la prestació del servei contribuirà a un millor funcionament d’aquests serveis.

L’experiència de països amb llarga trajectòria d’acolliment d’immigrants indica que una bona acollida és important i que, la llengua, les llengües dels nous ciutadans en són el vehicle de comunicació.

El programa del curs combina els coneixements teòrics juntament amb les tècniques i les destreses necessàries per a exercir d’enllaç lingüístic i cultural en l’àmbit social. La tria de llengües -àrab, xinès, anglès i francès- respon a la voluntat d’intentar arribar al màxim de col·lectius i és per això que llengües com l’anglès o el francès obren portes envers els parlants de llengües com el mandinga, el wòlof, el panjabi o l’ hindi, entre d’altres.

Per saber-ne més:  interpretació a les llengües de la immigració

Postgrau: Gestió de la diversitat lingüística i cultural.

Oberta la matrícula!

En el context de la mundialització, el multilingüisme ha deixat de ser excepcional i ha esdevingut la norma en els diferents àmbits de relació social: la família, l’escola, les institucions, les universitats, les empreses, les entitats cíviques i culturals, etc. Per donar resposta a la necessitat d’organitzar la gestió de les llengües dins les organitzacions de manera harmònica i respectuosa alhora amb la diversitat lingüística, la Càtedra Linguamón – UOC de Multilingüisme organitza la segona edició del Postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural.

El Postgrau parteix del context català alhora que permet aprofundir en el coneixement i l’anàlisi d’altres realitats, especialment de territoris bilingües i multilingües d’Europa i Amèrica del Nord, amb una llarga tradició en gestió del multilingüisme en diferents àmbits, com ara el cas del Quebec, Bèlgica o Suïssa.

Trobareu més informació des d’aquest enllaç.

El manteniment de les llengües de la immigració, un repte pendent

La transmissió de les llengües de la immigració al Canadà

Un estudi recent dut a terme al Canadà que compara la transmissió de la llengua materna entre mares immigrants l’any 1981 i el  2006. L’estudi  posa de manifest que mentre l’any 1981 quatre de cada 10 infants podia parlar la llengua familiar, aquesta proporció s’ha reduït considerablement el 2006: només un de cada 10 pot parlar la llengua materna.

Les polítiques canadenques de reagrupament familiar posteriors a la Segona Guerra Mundial van contribuir al manteniment de les llengües de les diferents comunitats d’immigrants: les infants tenien moltes oportunitats de contacte sovintejat amb les llengües familiars.

25 anys després el context ha canviat i les hàbits de les segons generacions també. Les mares filles d’immigrants de segona generació han reduït considerablement la transmissió de la llengua familiar especialment, les descendents d’europeus.

Contrasta aquest comportament amb el de comunitats molt més fidels a la identitat lingüística i cultural dels països d’origen com són les comunitats: xinesa, armènia, panjabi, persa, bengalí i turca.

Us recomanem la lectura de l’informe ‘Recent evolution of immigrant-language transmisión in Canada’ dut a terme per René Houle.

Llengües i poder

Juan Carlos Moreno, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, parla sobre l’imperialisme lingüístic a la Univesitat de Heidelberg.

En aquesta breu seqüència, J.C. Moreno mostra el punt de vista neoimperialista que justifica la tria de llengües en funció del pes econòmic i demogràfic de les llengües. Per fer-ho, comenta publicacions  recents (Instituto Cervantes, Fundación Telefónica…) que sota el pretext de presentar el valor econòmic de l’espanyol,  el que fan és mostrar

– la justificació econòmica de la marginació i manca de suport a les llengües amb pocs parlants
– la justificació econòmica de l’imperialisme lingüístic associat a l’imperialisme econòmic.

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=yhcGfJCF0_U&feature=youtu.be, 425, 350[/SWF]