Les fronteres del multilingüisme

Les fronteres del multilingüisme. Una visió actual i pluridisciplinar sobre el multilingüisme en la societat contemporània

Les fronteres del multilingüismeEl llibre és fruit de les conferències que es van dur a terme durant els anys 2007-2009 en el marc de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC. Les  conferències, que van ser enregistrades i en alguns casos editades i publicades en el web de la Càtedra, giraven al voltant del multilingüisme en relació a àmbits com ara les TIC, l’empresa, o l’ensenyament.

A l’obra, s’hi tracten algunes qüestions relacionades: amb l’aprenentatge de llengües (teories sobre la voluntat de comunicar en una segona llengua a càrrec del professor Peter MacIntyre); sobre les relacions entre economía i llengües, com són els efectes de la falta de competències lingüístiques de les empreses sobre l’economia europea (estudi ELAN dirigit pel professor Stephen Hagen), o amb el paper de les TIC en el multilingüisme, a càrrec dels professors Mikel L. Forcada i de Jeremy Evas. Continua llegint

Empresa i multilingüisme, els reptes de la internacionalització, el turisme i la diversitat lingüística

El British Council organitza el seminari Language Rich EuropeEmpresa i multilingüisme, els reptes de la internacionalització, el turisme i la diversitat lingüística” coordinat per Miquel Strubell (Director, Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC) i F. Xavier Vila (Universitat de Barcelona, Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació).

En el marc d’una economia cada cop més globalitzada són nombroses les veus que alerten que cal que el teixit econòmic europeu abordi amb decisió el repte del multilingüisme. L’objectiu d’aquest seminari és fornir un espai de trobada perquè els professionals, els emprenedors, els decisors i els acadèmics del país puguin posar en comú quines són les necessitats, els recursos i les oportunitats que detecten en els reptes derivats de la diversitat lingüística en el món socioeconòmic. Continua llegint

Les llengües al mercat global

Els ponents de la Jornada La diversitat lingüística i cultural com a factors de competitivitat van coincidir en el fet que la gestió de la diversitat lingüística i cultural de les empreses i organitzacions és una decisió estratègica essencial en un mercat global i local alhora.

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=64ECSsJru9M, 425, 350[/SWF]

Per a Custo Barcelona  “des del primer moment, l’empresa ha tingut relacions arreu del món, hem assumit que hem de conèixer la llengua i la cultura dels països on ens volem establir” (Pere Guirao). Per la seva banda, Tenesoya Pawlowsky (CPLS) apunta la necessitat d’una figura que faci de pont cultural, de catalitzador, per evitar els malentesos entre llengües i cultures; una bona gestió de les llengües i cultures en relació, dins i fora de l’organització, estalvia temps i contribueix a millorar el prestigi i la imatge de l’organització. Continua llegint

“Les llengües invisibles” II

Com viuen les llengües de la immigració a les ciutats? Són visibles? La societat catalana és conscient d’aquest potencial de coneixement i de riquesa?

Esther Santaló ha començar a buscar respostes a algunes d’aquestes preguntes i ho ha fet mitjançant l’observació del dia a dia a Olot. “Les llengües invisibles” és el seu treball final del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural. El treball  posa de manifest que no es reconeix i s’aprofita prou aquest potencial que són les llengües: “… Si ets un empresari que tens personal que pot parlar i escriure xinès, rus o anglès i estàs formant gent en xinès i anglès que són catalanoparlants, i hauràs d’invertir temps i diners perquè siguin competents en aquestes dues llengües, quan en tens treballant en cadena que ja ho són, no té gaire sentit! I si vols obrir una altra empresa a l’Índia i tens 400 persones a Olot que tenen com a llengua primera l’hindi i el panjabi, aprofita aquest valor! I aprofitem-ho ara que són primeres i segones generacions, que parlen molt bé les llengües que transmeten els pares.”

“El futur de les llengües de la immigració està lligat al futur de les altres dues llengües que tenim aquí. Hem de resoldre què fem amb el català i el castellà; si no resolem quin paper juga cadascuna en la nostra societat les persones que viuen aquí no saben què han de fer. Hem de començar a parlar de les llengües que parlen les famílies, molta gent no sap que hi ha famílies on els fills estan aprenent a parlar català i castellà i tres llengües més. Tindrem generacions amb cinc llengües i sis. Tenim un multilingüisme latent molt ric. S’ha de dir i s’ha d’ensenyar.”

Des d’aquí podeu ampliar la informació sobre el treball: Entrevista_El_9_nou

Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica.

S’ha presentat Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica, de Miquel Strubell, Llorenç Andreu i Elena Sintes (coordinadors), i Melina Aparici, Joaquim Arnau, Aurora Bel, Montserrat Cortès-Colomé, Carme Pérez Vidal i Ignasi Vila (autors).Acte IEC Càtedrà de Multilingüisme

L’obra, promoguda per la Càtedra de Multilingüisme UOC, té per objectiu mostrar al gran públic no especialitzat, des d’una visió científicament fonamentada, dades per a la reflexió i la valoració del model educatiu català, un model d’èxit, un model aplaudit pel Consell d’Europa i altres organismes internacionals, que, a més, no segrega als estudiants en funció de la seva llengua i que garanteix la cohesió social. Cada autor ha donat resposta, mitjançant dades empíriques, a una de les preguntes plantejades: Continua llegint

Els reptes del món universitari en una societat multilingüe, a debat.

Simposi Europeu EUNoM. TIC, aprenentatge virtual i llengües

La càtedra UOC de multilingüisme  ha organitzat el cinquè Simposi Europeu EUNoM que s’ha dut a terme a Barcelona els dies 14 i 15 de maig. El Simposi ha centrat els debats a l’entorn del rol de la universitat en una societat cada cop més multilingüe, globalitzada i tecnològica, que afronta el repte d’adaptar-se a les TIC i  alhora ha d’oferir als seus alumnes les eines adequades per avançar en aquest aprenentatge. El Simposi, que ha reunit acadèmics provinents de catorze països, s’ha centrat en l’aprenentatge virtual de llengües i en com les TIC poden ajudar a trencar barreres no solament lingüístiques sinó també culturals.

Per part de la UOC hi ha participat el professor Miquel Strubell, coordinador del projecte, i les professores Montserrat Vall-llovera i Maite Puigdevall. Continua llegint

L’ús del català creix entre les persones que no el tenen com a primera llengua!

dades ús del català 2011

S’ha presentat l’estudi «El català, al 2011: capacitat d’atracció i llengua de consum als  media» elaborat per la Xarxa Cruscat de l’IEC, a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, impulsat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc).

L’estudi indica que el 10% de la població de llengua inicial castellana adopta el català com a llengua principal al llarg de la seva vida, i el 74,5 % de la població de Catalunya – -4.795.000 persones- consumeix almenys un mitjà de comunicació en català.

Capacitat d’atracció del català
Segons l’estudi, el català mostra més capacitat d’atracció entre la població de llengua inicial castellana que entre les persones que tenen altres llengües com a inicials, que canvien més cap al castellà que cap al català. Continua llegint

Gestió de la diversitat lingüística i orientació estratègica de l’empresa

Conferència a càrrec d’Amado Alarcón, doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Sociologia del Departament de Gestió d’Empreses de la Universitat Rovira i Virgili.

La Càtedra de Multilingüisme va organitzar (03/11/2011) la conferència “Gestió de la diversitat lingüística i orientació estratègica de l’empresa”, amb motiu de la publicació de les Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2008 ‘Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l’empresa’.

El doctor Alarcón s’ha especialitzat en l’estudi entre llengua, empresa i migracions. Ha publicat en revistes especialitzades i alguns llibres com per exemple: “Llengua i economia a Catalunya”, “Economía, Política e Idionas” o “Language, Migration and Social Mobility in Catalonia (International Studies in Sociology and Social Anthropology). És també Vicepresident del Research Committee on Language and Society de la International Sociological Association i professor del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural que organitza la Càtedra de Multilingüisme. Continua llegint

Fòrum sobre la gestió de la immigració i la diversitat al Quebec i al Canadà

Multilingüisme a Ontario, Canadà: una perspectiva educativa

La Direcció General per a la Immigració ha publicat les actes del Fòrum sobre la gestió de la immigració i la diversitat al Quebec i al Canadà que es va dur a terme a Barcelona el 2008.

La professora Elizabeth Coelho de la Universitat de Toronto, va parlar sobre el model educatiu d’Ontario. El seu punt de partida és que la diversitat lingüística i cultural de les aules canadenques és un repte per als estudiants i per al professorat; la diversitat és un enriquiment i una font d’oportunitats culturals per tothom. Considera que el professorat canadenc s’ha de preparar més per donar la resposta adequada a les necessitats d’aprenentatge dels alumnes d’aules heterogènies lingüísticament i cultural. A parer seu la formació del professorat hauria d’incloure una preparació amplia per ensenyar a alumnes de diferents procedències.  Des d’aquest enllaç es pot seguir amb més detall l’activitat professional de la professora Coelho. Continua llegint

Rsponsabilitat Social Corporativa

Llengua, empresa i societat

La cultura d’empresa ha començat a incorporar, ja fa alguns anys, algunes idees provinents del camp de les ciències socials. Una de les iniciatives que està arrelant en els nous models de gestió d’empreses i organitzacions, en la cultura empresarial, és la Responsabilitat Social Corporativa (RSC).

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) o Responsabilitat Social Empresarial (RSE) és la contribució activa i voluntària a la millora social, econòmica i ambiental per part de les empreses i organitzacions amb l’objectiu de millorar la seva situació competitiva i afegir nous valors a la seva activitat i gestió des de la perspectiva econòmica, ambiental i social. D’alguna manera es podria dir que els antecedents de la RSC s’han forjat en el cooperativisme i l’associacionisme en la mesura que la RSC planteja un nou model d’equilibri entre les tres dimensions: econòmica, social i ambiental. Continua llegint