Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa (II)

Per a  François Grin, de la Uiversitat de Ginebra, el repte encara  pendent, tot i que ja s’ha comencat a fer recerca sistemàtica, és  delimitar i avaluar amb precisió la contribució del multilingüisme a la creació de valor en el sentit econòmic. Va emmarcar la seva presentació dins els diferents enfocaments que han estudiat la relació entre llengua i economia i va comentar alguns aspectes del programa de recerca LEAP (Langues étangères dans l’activité professionelle) que en la fase de recollida de dades ja permet observar que el plurilingüisme contribueix en gran mesura a la creació de riquesa. Les primeres aproximacions i anàlisi de les dades referides a Suïssa consideren que es podria atribuir aproximadament el 10% del PIB de creació de valor al plurilingüisme.

L’any 2010 el professor Grin va publicar en col·laboració amb Claudio Sfreddo i François Vaillancourt “The Economics of the Multilingual Workplace”. En aquest llibre proposen un enfocament sistemàtic per identificar i mesurar les relacions entre les competències lingüístiques i el desenvolupament econòmic.

Isidor Marí i Miquel Strubell, de la Universitat Oberta de Catalunya, van presentar l’estudi ELAN.cat. El canvis introduïts en la versió catalana de la recerca havien de permetre “conèixer quines són les capacitats multilingües que tenen avui les pimes a Catalunya i a l’àrea catalana, conèixer quines són les seves necessitats lingüístiques principals; és a dir, quina demanda previsible de suport poden presentar aquestes empreses en el moment que decideixin avançar, anar més enllà, en la seva política multilingüe”. En la seva intervenció de l’any 2008 Marí i Strubell esmentaven la necessitat de complementar l’estudi quantitatiu amb una fase d’entrevistes qualitatives, seguint el model del qüestionari europeu, a una mostra reduïda de grans companyies per identificar les seves necessitats específiques en les polítiques o estratègies multilingües.

Des d’aquest enllaç es poden consultar les primeres dades sobre l’estudi ELAN.cat

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa (I)

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l’empresa

actes seminari

L’editorial UOC acaba de publicar les actes del seminari organitzat per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón – UOC i el Centre Ernest Lluch, del  Consorci Universitari Internacional Menéndez Pelayo.

L’objectiu del seminari era analitzar la relació entre la internacionalització del teixit empresarial català i de l’altra, el tractament del rol de les llengües en aquest procés.

El primer dia es va dedicar a les aportacions dels especialistes estrangers. Una de les veus expertes fou la del professor Stephen Hagen director de recerca, Empresa i Innovació de la Universitat de Bristol.  Per al professor Hagen, responsable de l’estudi ELAN (Effects on the Europen Economy of Shortages of Foreing Language Skills in Entreprise) , les empreses amb una estratègia lingüística tenen més possibilitats de reixir com a exportadores que les que no en tenen i a indicar alguns elements clau per a una bona gestió de lingüística dins els empreses: a) disposar d’una estratègia lingüística, b) contractar parlants nadius, c) contractar personal amb capacitats lingüístiques i d) utilitzar traductors o intèrprets.

Ceri James, director del CILT, Centre Nacional per a les Llengües que va plantejar com «conviure amb l’anglès; hi ha espai per a altres animals al zoo dels negocis? Una perspectiva gal·lesa» Tot i la diversitat de llengües que parlen els ciutadans del Regne Unit, el reconeixement efectiu d’aquesta diversitat és gairebé inexistent en l’espai públic. L’interès per l’aprenentatge de llengües estrangeres ha baixat progressivament en l’ensenyament públic, mentre que s’ha mantingut l’aprenentatge de llengües estrangeres a les escoles privades “hi ha una tendència preocupant que convertiria l’estudi d’una llengua estrangera en privilegi d’un grup d’estudiants d’èlit”. Una de les preguntes clau que planteja per als governs gal·les i britànic és “Ens podem permetre no invertir en llengües? I encara que la inversió en llengües autòctones difícilment promourà l’exportació, sí que pot estimular la competitivitat de les empreses del país”.

Les polítiques de multilingüisme a Europa

La revista “Culture et Recherche” editada pel Ministeri de Cultura francès,  dedica el darrer número a la diversitat lingüística i el plurilingüisme. Pedro Chaves, administrador principal de la Unitat de Política i Multilingüisme de la Comissió Europea parla de les iniciatives de la Comissió per a la promoció del multilingüisme a Europa.

Per a Chaves una idea central i que ja s’inclou en els diferents informes de la Comissió és que Europa necessita treballadors qualificats que es puguin desplaçar i que tinguin bones competències lingüístiques. En l’article Chaves esmenta que la manca de competències lingüístiques és una de les barreres més importants per a la mobilitat interna a Europa, alhora que, la mobilitat afavoreix l’assoliment de competències lingüístiques. En aquesta línia són importants els programes d’educació orientats a l’aprenentatge de llengües al llarg de la vida o de formació permanent. Les recomanacions del Parlament Europeu “Competències clau per a l’aprenentatge permanent” esmenten, d’entre les 8 competències clau: la comunicació en llengua materna i la comunicació en llengües estrangeres.

En el mateix article, Chaves posa com a exemple de l’interès en el desenvolupament d’eines per a l’elaboració de polítiques tres projectes europeus de recerca: Continua llegint

VERBUM Casa das Palabras de Vigo

VERBUM Casa das Palabras de Vigo és un museu dedicat a la comunicació que vol ser un espai cultural, lúdic i divulgatiu que permeti als visitants participar i interactuar amb els elements expositius.

Els eixos temàtics de l’exposició permanent  són:

Llenguatge i comunicació, les llengües ens fan humans tracta de la comunicació verbal (com parlem, que tenen en comú les diferents llengües, curiositats…) i de la comunicació no verbal (el gest, la imatge…) o d’altres llenguatges com el musical.

Literatura, els diferents gèneres literaris són una mostra de la creativitat i de les oportunitats que ens ofereixen les llengües.

Ciències, mostra la perspectiva científica de la comunicació.

Tecnologia, del telègraf a Internet passant per les indústries de la llengua.

Dins la línia de serveis del Museu, a més de les celebracions concretes vinculades a les llengües com són el dia de la llengua materna, el dia de la llengua gallega, etc. es duen a terme també diferents exposicions temporals.

Fa pocs dies han inaugurat l’exposició virtual Vigo, Ciudad Babel. El Verbum de la Diversidad Lingüística, exposició que us animem a visitar!

Linguamón – Casa de les Llengües

Us proposo començar aquest bloc presentant-vos el web de Linguamón – Casa de les Llengües, que és un dels organismes promotors d’aquest Postgrau.

Linguamón promou una visió del multilingüisme respectuós amb totes les llengües i ho fa a través del web multilingüe que inclou llengües dels cinc continents i amb graus diversos de reconeixement oficial. El web mostra un món lingüísticament plural i el decàleg fundacional explicita els principis que orienten la seva activitat.

Una de les línies d’actuació de Linguamón s’adreça al públic general per apropar-los a la font de coneixement i de riquesa que són les llengües. En concret, des de l’espai dedicat a la diversitat lingüística trobem diferents recursos:  Llengües del món, Mapes Vius! Col·leccions audiovisuals, Exposicions i Aprendre a l’escola. Continua llegint