Anna Solé al Món a RAC1, i a l’Oracle de Catalunya Ràdio

El dilluns 18 de febrer l’Anna Solé Mena va ser a la tertúlia de l’Oracle de Catalunya Ràdio. L’Anna Solé és llicenciada en Humanitats per la UOC i autora del llibre “Multilingües des del bressol“: http://www.catradio.cat/programa/933/Loracle.

Aquí teniu el l’enllaç a l’audio del programa: http://www.catradio.cat/audio/703478/Anna-Sol%C3%A9-Mena

  

Per altra banda, el mateix dia 18  l’Anna va ser entrevistada a RAC1. Podeu baixar el fitxer AQUÍ. La conversa amb l’Anna dura 12 minuts i es pot escoltar a partir del min 27 seg 25.

Documental “La força de Babel”, dijous a la televisió

Imatge

Dijous  que ve, 21 de febrer, a les 22.30 al Canal 33 s’emet el documental “La força de Babel” que proposa un viatge de descobriment per explorar les moltes maneres en què la diversitat lingüística crea oportunitats per al creixement personal, social i econòmic.
Pensem que us pot interessar. A  més, la protagonista del documental és una titulada en Humanitats de la nostra Universitat, Anna Solé i Mena,  i aquest documental és un pas lògic següent al seu treball fi de carrera, publicat com a Multilingües des del bressol: Educar els fills en diverses llengües per l’Editorial UOC.
 
Aqui trobareu una noticia que explica de què va el programa: 
 
I aqui el trailer: http://vimeo.com/58267512

Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües

Orientacions per a les famílies multilingües

Llengües a la llar

multilingüisme i família

La Càtedra de Multilingüisme UOC ha publicat la recerca feta per la sociòloga Marta Rovira – MartínezEstratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües”. En paraules de Miquel Strubell “l’encàrrec neix de la constatació…del nombre creixent, a Catalunya, de persones i matrimonis entre persones d’origen geogràfic molt divers, amb la consegüent diversitat lingüística…. A l’hora de tenir fills, se’ls presenten noves decisions lingüístiques, i sovint manca una informació contrastada que els permeti tenir tots els elements i poder prendre, així, una decisió sobre la qüestió”.“Lla llengua és un aspecte fonamental de la socialització, com també de la construcció de la identitat personal i social. Els experts recomanen que els pares s’assegurin que les seves llengües i cultures d’origen es transmetin als fills… el fet de parlar dues o més llengües permet als infants créixer amb un bagatge cultural més ampli i amb una actitud més oberta a altres cultures i realitats…”(Marta Rovira). Continua llegint

Per què els bilingües són més intel·ligents?

Els moviments de població arreu del planeta fan que el nombre de ciutadans monolingües sigui cada cop més reduït. Els estudis i la recerca sobre què implica esdevenir bilingüe? quins són els processos neurològics i cognitius que hi intervenen? o com es du a terme l’aprenentatge simultani de dues llengües? esdevenen temes d’interès general i els mitjans de comunicació es fan ressò de les novetats en la recerca.

Fa un parell de mesos el New York Times publicava precisament un article sobre aquesta realitat social. Per què els bilingües són més intel·ligents? Continua llegint

Fòrum sobre la gestió de la immigració i la diversitat al Quebec i al Canadà

Multilingüisme a Ontario, Canadà: una perspectiva educativa

La Direcció General per a la Immigració ha publicat les actes del Fòrum sobre la gestió de la immigració i la diversitat al Quebec i al Canadà que es va dur a terme a Barcelona el 2008.

La professora Elizabeth Coelho de la Universitat de Toronto, va parlar sobre el model educatiu d’Ontario. El seu punt de partida és que la diversitat lingüística i cultural de les aules canadenques és un repte per als estudiants i per al professorat; la diversitat és un enriquiment i una font d’oportunitats culturals per tothom. Considera que el professorat canadenc s’ha de preparar més per donar la resposta adequada a les necessitats d’aprenentatge dels alumnes d’aules heterogènies lingüísticament i cultural. A parer seu la formació del professorat hauria d’incloure una preparació amplia per ensenyar a alumnes de diferents procedències.  Des d’aquest enllaç es pot seguir amb més detall l’activitat professional de la professora Coelho. Continua llegint

21 de febrer. Dia Internacional de la Llengua Materna

«Les llengües són els instruments més poderosos per a la preservació i el desenvolupament del nostre patrimoni cultural tangible i intangible. Tota iniciativa per promoure la difusió de les llengües maternes servirà no només per incentivar la diversitat lingüística i l’educació multilingüe, sinó també per crear més consciència sobre les tradicions lingüístiques i culturals d’arreu del món i inspirar la solidaritat que es basa en l’enteniment, la tolerància i el diàleg» (Nacions Unides, 21 de febrer). Continua llegint

Les llengües al sofà

La transmissió de la llengua de pares a fills és una de les condicions indispensables per garantir la vida de les llengües. En el cas de les famílies mixtes lingüísticament, els pares han de prendre decisions sobre les llengües familiars: quines seran les llengües de relació entres els pares? i les llengües de relació de cadascú en la comunicació amb els fills?, quin paper hi juguen les llengües de territori?

Per donar resposta a aquestes preguntes és d’agrair l’esforç d’un grup de sociolingüistes per mostrar, en tota la seva complexitat, les eleccions lingüístiques en la socialització dels fills. Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de parla catalana,  és l’obra col·lectiva a càrrec d’Emili Boix i Rosa M. Torrens (editors) que es proposa “investigar les ideologies lingüístiques i els comportaments lingüístics declarats de famílies etnolingüísticament mixtes de Catalunya, el País Valencià i Mallorca, i més específicament la transmissió lingüística intergeneracional”. Continua llegint

La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu

El passat 26 de setembre, en el marc del Dia Europeu de les Llengües, Pere Mayans, Cap del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i estudiant de la primera edició del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural, va presentar  el seu projecte final de postgrau: “La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu”.

La doctora Maite Puigdevall, directora acadèmica del Postgrau i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, va fer una breu presentació del Postgrau així com del conferenciant.

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=f6oXBIOBz78&list=PL8C538DB1B4F04251&index=26&feature=plpp_video, 425, 350[/SWF]

0.00  Maite Puigdevall:  Benvinguda i presentació del postgrau

10.09 Presentació del conferenciant

11.22 Pere Mayans:  Agraïments i justificació del projecte

18.00 Algunes dades sobre l’alumnat estranger

21.00 Com gestionar la diversitat lingüística des de l’escola

21.00 El reconeixement de les llengües dels alumnes

25.00 La immersió

30.10 Continguts del seminari

33.00 Què ha de saber el professorat sobre la diversitat lingüística

40.06 Què ens diu la recerca?

47.56 Què hem fet per reconèixer la diversitat lingüística?

54.00 Treball final

El manteniment de les llengües de la immigració, un repte pendent

La transmissió de les llengües de la immigració al Canadà

Un estudi recent dut a terme al Canadà que compara la transmissió de la llengua materna entre mares immigrants l’any 1981 i el  2006. L’estudi  posa de manifest que mentre l’any 1981 quatre de cada 10 infants podia parlar la llengua familiar, aquesta proporció s’ha reduït considerablement el 2006: només un de cada 10 pot parlar la llengua materna.

Les polítiques canadenques de reagrupament familiar posteriors a la Segona Guerra Mundial van contribuir al manteniment de les llengües de les diferents comunitats d’immigrants: les infants tenien moltes oportunitats de contacte sovintejat amb les llengües familiars.

25 anys després el context ha canviat i les hàbits de les segons generacions també. Les mares filles d’immigrants de segona generació han reduït considerablement la transmissió de la llengua familiar especialment, les descendents d’europeus.

Contrasta aquest comportament amb el de comunitats molt més fidels a la identitat lingüística i cultural dels països d’origen com són les comunitats: xinesa, armènia, panjabi, persa, bengalí i turca.

Us recomanem la lectura de l’informe ‘Recent evolution of immigrant-language transmisión in Canada’ dut a terme per René Houle.

Primavera amaziga 2011

Dissabte 14 de maig nova edició de la Primavera Amaziga a Barcelona

La Primavera  Amaziga es celebra mitjançant diferents activitats culturals adreçades a la comunitat amaziga de Catalunya i a la comunitat catalana interessada en conèixer la llengua i la cultura de la comunitat amaziga resident a Catalunya.

L’objectiu principal de la Primavera Amaziga és el de visibilitzar la comunitat lingüística amaziga de Catalunya, que, malgrat que és una de les de major pes demogràfic del país (l’amazic i l’àrab són, després del català i el castellà, les llengües més parlades a les llars del país), pateix encara un notable dèficit de reconeixement identitari.

La Primavera Amaziga és una festa reivindicativa originada arran de la repressió, per part de les autoritats algerianes, a les persones que van voler celebrar uns actes culturals a la Cabília el 1980. D’aleshores ençà les reivindicacions s’han extès per tots els territoris de parla amaziga.

Des d’aquest enllaç (directori de bones pràctiques) podreu conèixer com s’organitza aquesta activitat a Catalunya.

Des d’aquest enllaç podreu conèixer l’activitat de L’observatori Linguamón de la Llengua Amaziga, creat en col·laboració amb la Universitat de Càdiz i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Continua llegint