El multilingüisme és fonamental per a les empreses, el creixement i l’estratègia Europa 2020

El 15 de novembre es va dur a terme a Brussel·les el taller de la Xarxa Europea CELAN (estratègies lingüístiques per a la competitivitat i l’ocupabilitat)  amb la participació d’associacions empresarials, representants de les institucions europees, planificadors i gestors lingüístics, empreses que estan implementant amb èxit estratègies lingüístiques  i empreses de la llengua (de serveis i de tecnologia lingüística).

El taller va posar de manifest la coincidència dels participants en el fet “El multilingüisme és fonamental per als negocis, el creixement i l’estratègia Europa 2020”. A més de Sonia Peressini, de la Unitat de Multilingüisme de la Comissió Europea, hi va participar Wolfgang Mackiewicz, de la Universitat Lliure de Berlín i coordinador CELAN.  Des d’aquest enllaç es poden consultar les presentacions i documents de treball del taller: http://celan-project.blogspot.com.es/ Continua llegint

Reunió a Brussel•les d’indústries de la llengüa

Les habilitats multilingües i la traducció de qualitat són imprescindibles per crear i mantenir una Europa multilingüe i multicultural.

Brussel·les va acollir el passat 24 de maig la reunió de Lindweb, Language Industry Web Platform que promou la DGT de la Comissió Europea.

Amb el lema Compartir, Col·laborar i Créixer, la conferència va reunir professionals del món acadèmic, de petites i mitjanes empreses i indústries de la llengua, funcionaris de les institucions europees i professionals independents, per avaluar la primera fase de l’existència LINDWEB. La plataforma, que es va crear el 2011, vol contribuir a la professionalització de la traducció en múltiples àmbits .

La conferència va posar de manifest la necessària col·laboració entre els professionals de les indústries de la llengua i els avantatges que els aporta el treball en xarxa per compartir i guanyar visibilitat. Alguns dels programes que s’hi van presentar van ser:

– La xarxa d’universitats OPTIMALE que, entre altres projectes, promou el Màster Europeu en Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals

– L’associació canadenca d’indústries de la llengua AILIA

Langune, Associació basca d’indústries de la llengua. Continua llegint

Gestió de la diversitat lingüística i orientació estratègica de l’empresa

Conferència a càrrec d’Amado Alarcón, doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Sociologia del Departament de Gestió d’Empreses de la Universitat Rovira i Virgili.

La Càtedra de Multilingüisme va organitzar (03/11/2011) la conferència “Gestió de la diversitat lingüística i orientació estratègica de l’empresa”, amb motiu de la publicació de les Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2008 ‘Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l’empresa’.

El doctor Alarcón s’ha especialitzat en l’estudi entre llengua, empresa i migracions. Ha publicat en revistes especialitzades i alguns llibres com per exemple: “Llengua i economia a Catalunya”, “Economía, Política e Idionas” o “Language, Migration and Social Mobility in Catalonia (International Studies in Sociology and Social Anthropology). És també Vicepresident del Research Committee on Language and Society de la International Sociological Association i professor del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural que organitza la Càtedra de Multilingüisme. Continua llegint

Rsponsabilitat Social Corporativa

Llengua, empresa i societat

La cultura d’empresa ha començat a incorporar, ja fa alguns anys, algunes idees provinents del camp de les ciències socials. Una de les iniciatives que està arrelant en els nous models de gestió d’empreses i organitzacions, en la cultura empresarial, és la Responsabilitat Social Corporativa (RSC).

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) o Responsabilitat Social Empresarial (RSE) és la contribució activa i voluntària a la millora social, econòmica i ambiental per part de les empreses i organitzacions amb l’objectiu de millorar la seva situació competitiva i afegir nous valors a la seva activitat i gestió des de la perspectiva econòmica, ambiental i social. D’alguna manera es podria dir que els antecedents de la RSC s’han forjat en el cooperativisme i l’associacionisme en la mesura que la RSC planteja un nou model d’equilibri entre les tres dimensions: econòmica, social i ambiental. Continua llegint

Les indústries de la llengua (I)

Una conseqüència més de la globalització és el desenvolupament de les esmentades “indústries de la llengua”, és a dir, de les “empreses que desenvolupen continguts i eines tecnològiques per al tractament automàtic de la llengua com ara la traducció automàtica o assistida, les tecnologies de la veu, el programari i els serveis de tractament i interpretació de les llengües, d’aprenentatge de llengües, etc. També en formen part les empreses que presten serveis lingüístics de traducció, interpretació, localització, subtitulació, doblatge, de producció de continguts i serveis de formació en llengües”. (Font Linguamón)

No és casualitat doncs, que els últims anys s’hagin posat en funcionament iniciatives orientades a enfortir i cohesionar aquest tipus d’empreses en diferents comunitats lingüístiques. Un exemple del que en podríem dir Clúster de multilingüisme el trobem al País Basc.

El 2010 es va constituir l’associació empresarial del sector d’indústries de la llengua de la comunitat basca, LAGUNE que es planteja com a objectiu prioritari fomentar, enfortir i cohesionar les industries de la llengua de la comunitat basca, mitjançant la millora de la competitivitat i la visibilitat del sector i dels seus associats. Continua llegint

Gestió de la diversitat lingüística i orientació estratègica de l'empresa

Conferència a càrrec d’Amado Alarcón, doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Sociologia del Departament de Gestió d’Empreses de la Universitat Rovira i Virgili.

La Càtedra de Multilingüisme va organitzar (03/11/2011) la conferència “Gestió de la diversitat lingüística i orientació estratègica de l’empresa”, amb motiu de la publicació de les Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2008 ‘Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l’empresa’.

El doctor Alarcón s’ha especialitzat en l’estudi entre llengua, empresa i migracions. Ha publicat en revistes especialitzades i alguns llibres com per exemple: “Llengua i economia a Catalunya”, “Economía, Política e Idionas” o “Language, Migration and Social Mobility in Catalonia (International Studies in Sociology and Social Anthropology). És també Vicepresident del Research Committee on Language and Society de la International Sociological Association i professor del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural que organitza la Càtedra de Multilingüisme.

00.00   Miquel Strubell. Benvinguda i presentació de la publicació

05.25   Presentació del professor Amado Alarcón

09.12   Amado Alarcón. Context de la recerca que du a terme i estructura de la intervenció

12.30   Quina recerca estem fent que analitzi la relació llengua i economia?

14.24   El context: l’empresa, escenari de relacions lingüístiques; de la societat industrial a la informacional. El valor de les llengües: valor d’ús, valor instrumental i perspectiva corporativa.

25.45   Alguns conceptes: eficiència i eficàcia

36.34   Polítiques lingüístiques dins l’empresa

42.17   Orientació estratègica de gestió lingüística de l’empresa; tipologia de les grans multinacionals: etnocèntrica, multidomèstica, geocèntrica  i regiocèntrica

51.00   L’anglès llengua de treball

1.03.55 Conclusions

Més informació: gestio_dl_empresa_aalarcon_2011

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa (II)

Per a  François Grin, de la Uiversitat de Ginebra, el repte encara  pendent, tot i que ja s’ha comencat a fer recerca sistemàtica, és  delimitar i avaluar amb precisió la contribució del multilingüisme a la creació de valor en el sentit econòmic. Va emmarcar la seva presentació dins els diferents enfocaments que han estudiat la relació entre llengua i economia i va comentar alguns aspectes del programa de recerca LEAP (Langues étangères dans l’activité professionelle) que en la fase de recollida de dades ja permet observar que el plurilingüisme contribueix en gran mesura a la creació de riquesa. Les primeres aproximacions i anàlisi de les dades referides a Suïssa consideren que es podria atribuir aproximadament el 10% del PIB de creació de valor al plurilingüisme.

L’any 2010 el professor Grin va publicar en col·laboració amb Claudio Sfreddo i François Vaillancourt “The Economics of the Multilingual Workplace”. En aquest llibre proposen un enfocament sistemàtic per identificar i mesurar les relacions entre les competències lingüístiques i el desenvolupament econòmic.

Isidor Marí i Miquel Strubell, de la Universitat Oberta de Catalunya, van presentar l’estudi ELAN.cat. El canvis introduïts en la versió catalana de la recerca havien de permetre “conèixer quines són les capacitats multilingües que tenen avui les pimes a Catalunya i a l’àrea catalana, conèixer quines són les seves necessitats lingüístiques principals; és a dir, quina demanda previsible de suport poden presentar aquestes empreses en el moment que decideixin avançar, anar més enllà, en la seva política multilingüe”. En la seva intervenció de l’any 2008 Marí i Strubell esmentaven la necessitat de complementar l’estudi quantitatiu amb una fase d’entrevistes qualitatives, seguint el model del qüestionari europeu, a una mostra reduïda de grans companyies per identificar les seves necessitats específiques en les polítiques o estratègies multilingües.

Des d’aquest enllaç es poden consultar les primeres dades sobre l’estudi ELAN.cat

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa (I)

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l’empresa

actes seminari

L’editorial UOC acaba de publicar les actes del seminari organitzat per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón – UOC i el Centre Ernest Lluch, del  Consorci Universitari Internacional Menéndez Pelayo.

L’objectiu del seminari era analitzar la relació entre la internacionalització del teixit empresarial català i de l’altra, el tractament del rol de les llengües en aquest procés.

El primer dia es va dedicar a les aportacions dels especialistes estrangers. Una de les veus expertes fou la del professor Stephen Hagen director de recerca, Empresa i Innovació de la Universitat de Bristol.  Per al professor Hagen, responsable de l’estudi ELAN (Effects on the Europen Economy of Shortages of Foreing Language Skills in Entreprise) , les empreses amb una estratègia lingüística tenen més possibilitats de reixir com a exportadores que les que no en tenen i a indicar alguns elements clau per a una bona gestió de lingüística dins els empreses: a) disposar d’una estratègia lingüística, b) contractar parlants nadius, c) contractar personal amb capacitats lingüístiques i d) utilitzar traductors o intèrprets.

Ceri James, director del CILT, Centre Nacional per a les Llengües que va plantejar com «conviure amb l’anglès; hi ha espai per a altres animals al zoo dels negocis? Una perspectiva gal·lesa» Tot i la diversitat de llengües que parlen els ciutadans del Regne Unit, el reconeixement efectiu d’aquesta diversitat és gairebé inexistent en l’espai públic. L’interès per l’aprenentatge de llengües estrangeres ha baixat progressivament en l’ensenyament públic, mentre que s’ha mantingut l’aprenentatge de llengües estrangeres a les escoles privades “hi ha una tendència preocupant que convertiria l’estudi d’una llengua estrangera en privilegi d’un grup d’estudiants d’èlit”. Una de les preguntes clau que planteja per als governs gal·les i britànic és “Ens podem permetre no invertir en llengües? I encara que la inversió en llengües autòctones difícilment promourà l’exportació, sí que pot estimular la competitivitat de les empreses del país”.