Les indústries de la llengua (I)

Una conseqüència més de la globalització és el desenvolupament de les esmentades “indústries de la llengua”, és a dir, de les “empreses que desenvolupen continguts i eines tecnològiques per al tractament automàtic de la llengua com ara la traducció automàtica o assistida, les tecnologies de la veu, el programari i els serveis de tractament i interpretació de les llengües, d’aprenentatge de llengües, etc. També en formen part les empreses que presten serveis lingüístics de traducció, interpretació, localització, subtitulació, doblatge, de producció de continguts i serveis de formació en llengües”. (Font Linguamón)

No és casualitat doncs, que els últims anys s’hagin posat en funcionament iniciatives orientades a enfortir i cohesionar aquest tipus d’empreses en diferents comunitats lingüístiques. Un exemple del que en podríem dir Clúster de multilingüisme el trobem al País Basc.

El 2010 es va constituir l’associació empresarial del sector d’indústries de la llengua de la comunitat basca, LAGUNE que es planteja com a objectiu prioritari fomentar, enfortir i cohesionar les industries de la llengua de la comunitat basca, mitjançant la millora de la competitivitat i la visibilitat del sector i dels seus associats. Continua llegint

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa (II)

Per a  François Grin, de la Uiversitat de Ginebra, el repte encara  pendent, tot i que ja s’ha comencat a fer recerca sistemàtica, és  delimitar i avaluar amb precisió la contribució del multilingüisme a la creació de valor en el sentit econòmic. Va emmarcar la seva presentació dins els diferents enfocaments que han estudiat la relació entre llengua i economia i va comentar alguns aspectes del programa de recerca LEAP (Langues étangères dans l’activité professionelle) que en la fase de recollida de dades ja permet observar que el plurilingüisme contribueix en gran mesura a la creació de riquesa. Les primeres aproximacions i anàlisi de les dades referides a Suïssa consideren que es podria atribuir aproximadament el 10% del PIB de creació de valor al plurilingüisme.

L’any 2010 el professor Grin va publicar en col·laboració amb Claudio Sfreddo i François Vaillancourt “The Economics of the Multilingual Workplace”. En aquest llibre proposen un enfocament sistemàtic per identificar i mesurar les relacions entre les competències lingüístiques i el desenvolupament econòmic.

Isidor Marí i Miquel Strubell, de la Universitat Oberta de Catalunya, van presentar l’estudi ELAN.cat. El canvis introduïts en la versió catalana de la recerca havien de permetre “conèixer quines són les capacitats multilingües que tenen avui les pimes a Catalunya i a l’àrea catalana, conèixer quines són les seves necessitats lingüístiques principals; és a dir, quina demanda previsible de suport poden presentar aquestes empreses en el moment que decideixin avançar, anar més enllà, en la seva política multilingüe”. En la seva intervenció de l’any 2008 Marí i Strubell esmentaven la necessitat de complementar l’estudi quantitatiu amb una fase d’entrevistes qualitatives, seguint el model del qüestionari europeu, a una mostra reduïda de grans companyies per identificar les seves necessitats específiques en les polítiques o estratègies multilingües.

Des d’aquest enllaç es poden consultar les primeres dades sobre l’estudi ELAN.cat

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa (I)

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l’empresa

actes seminari

L’editorial UOC acaba de publicar les actes del seminari organitzat per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón – UOC i el Centre Ernest Lluch, del  Consorci Universitari Internacional Menéndez Pelayo.

L’objectiu del seminari era analitzar la relació entre la internacionalització del teixit empresarial català i de l’altra, el tractament del rol de les llengües en aquest procés.

El primer dia es va dedicar a les aportacions dels especialistes estrangers. Una de les veus expertes fou la del professor Stephen Hagen director de recerca, Empresa i Innovació de la Universitat de Bristol.  Per al professor Hagen, responsable de l’estudi ELAN (Effects on the Europen Economy of Shortages of Foreing Language Skills in Entreprise) , les empreses amb una estratègia lingüística tenen més possibilitats de reixir com a exportadores que les que no en tenen i a indicar alguns elements clau per a una bona gestió de lingüística dins els empreses: a) disposar d’una estratègia lingüística, b) contractar parlants nadius, c) contractar personal amb capacitats lingüístiques i d) utilitzar traductors o intèrprets.

Ceri James, director del CILT, Centre Nacional per a les Llengües que va plantejar com «conviure amb l’anglès; hi ha espai per a altres animals al zoo dels negocis? Una perspectiva gal·lesa» Tot i la diversitat de llengües que parlen els ciutadans del Regne Unit, el reconeixement efectiu d’aquesta diversitat és gairebé inexistent en l’espai públic. L’interès per l’aprenentatge de llengües estrangeres ha baixat progressivament en l’ensenyament públic, mentre que s’ha mantingut l’aprenentatge de llengües estrangeres a les escoles privades “hi ha una tendència preocupant que convertiria l’estudi d’una llengua estrangera en privilegi d’un grup d’estudiants d’èlit”. Una de les preguntes clau que planteja per als governs gal·les i britànic és “Ens podem permetre no invertir en llengües? I encara que la inversió en llengües autòctones difícilment promourà l’exportació, sí que pot estimular la competitivitat de les empreses del país”.