Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües

Orientacions per a les famílies multilingües

Llengües a la llar

multilingüisme i família

La Càtedra de Multilingüisme UOC ha publicat la recerca feta per la sociòloga Marta Rovira – MartínezEstratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües”. En paraules de Miquel Strubell “l’encàrrec neix de la constatació…del nombre creixent, a Catalunya, de persones i matrimonis entre persones d’origen geogràfic molt divers, amb la consegüent diversitat lingüística…. A l’hora de tenir fills, se’ls presenten noves decisions lingüístiques, i sovint manca una informació contrastada que els permeti tenir tots els elements i poder prendre, així, una decisió sobre la qüestió”.“Lla llengua és un aspecte fonamental de la socialització, com també de la construcció de la identitat personal i social. Els experts recomanen que els pares s’assegurin que les seves llengües i cultures d’origen es transmetin als fills… el fet de parlar dues o més llengües permet als infants créixer amb un bagatge cultural més ampli i amb una actitud més oberta a altres cultures i realitats…”(Marta Rovira). Continua llegint

21 de febrer. Dia Internacional de la Llengua Materna

«Les llengües són els instruments més poderosos per a la preservació i el desenvolupament del nostre patrimoni cultural tangible i intangible. Tota iniciativa per promoure la difusió de les llengües maternes servirà no només per incentivar la diversitat lingüística i l’educació multilingüe, sinó també per crear més consciència sobre les tradicions lingüístiques i culturals d’arreu del món i inspirar la solidaritat que es basa en l’enteniment, la tolerància i el diàleg» (Nacions Unides, 21 de febrer). Continua llegint

Curs d’Especialització en Interpretació als Serveis Públics a Catalunya: àrab, xinès, anglès i francès

Primer curs d’Especialització en Interpretació als Serveis Públics a Catalunya: àrab, xinès, anglès i francès

El curs l’organitza el grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el suport de Linguamón – Casa de les Llengües i la direcció general per a la Immigració.

La posada en funcionament d’aquest primer curs és una bona notícia tant per als professionals que duen a terme la tasca d’interpretació als serveis públics en les llengües de la immigració, com també, per als responsables dels serveis públics: una millor qualitat i eficiència en la prestació del servei contribuirà a un millor funcionament d’aquests serveis.

L’experiència de països amb llarga trajectòria d’acolliment d’immigrants indica que una bona acollida és important i que, la llengua, les llengües dels nous ciutadans en són el vehicle de comunicació.

El programa del curs combina els coneixements teòrics juntament amb les tècniques i les destreses necessàries per a exercir d’enllaç lingüístic i cultural en l’àmbit social. La tria de llengües -àrab, xinès, anglès i francès- respon a la voluntat d’intentar arribar al màxim de col·lectius i és per això que llengües com l’anglès o el francès obren portes envers els parlants de llengües com el mandinga, el wòlof, el panjabi o l’ hindi, entre d’altres.

Per saber-ne més:  interpretació a les llengües de la immigració

Immigració, integració i llengua, experiències des d'Osona

Conversa amb Dolors Solà, directora del CNL d’Osona que té una llarga experiència en els diferents àmbits d’actuació del Consorci per a la Normalització Lingüística: ha estat professora de català per a adults, ha impartit formació per al professorat, ha fet tasques de correcció i revisió de textos, i ha dissenyat i gestionat programes de Normalització Lingüística.

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=XKjqodHVLEU&list=PL8C538DB1B4F04251, 425, 350[/SWF]

La immigració a la comarca d’Osona ha estat important els últims 15 – 20 anys i ha incidit de manera rellevant en l’ús públic de la llengua catalana; en aquest context el CNL d’Osona es planteja nous projectes per donar resposta a les noves necessitats.

Les experiències que es presenten permeten conèixer més a fons dues activitats que combinen: aprenentatge de la llengua més enllà de l’aula, participació ciutadana i foment de l’ús social de la llengua. Una de les experiències treballa la creativitat a través de la representació artística; és el cas de la lectura poètica o bé el teatre popular (els pastorets). La segona experiència es concreta en una campanya que incideix en l’ús públic de la llengua. El missatge que es transmet és clar i s’adreça a la població catalanoparlant:  Si us plau, parla’m en català

Accés a la presentació i seqüències

http://www.youtube.com/watch?v=XKjqodHVLEU&list=PL8C538DB1B4F04251

0.44 Els pastorets

12.20 Amb veu nova, les velles paraules

14.20 Si us plau parla’m en català

30.00 J.Pujolar “els pastorets… i les religions”

42.34 M. Strubell “com va ser que us vau plantejar fer teatre?

44.85 I. Marí “combinar activitats locals i impacte d’abast més general”

47.21 M. Puigdevall “com es vivia la relació del català amb les seves llengües?”

51.46 N. Sorolla “heu detectat més relacions, més xarxa entre els participants?”

57.47 M Sabaté “com és el públic de les vostres representacions teatrals?”

Continua llegint

Diversitat lingüística i canvis en les polítiques d'integració

Recentment s’ha posat en funcionament el grup de recerca RECODE .

Recode és un programa de xarxes que es proposa analitzar en quina mesura els processos de transnacionalització, immigració, mobilitat religiosa i diferenciació cultural poden implicar un nou tipus de conflicte social en les societats postindustrials.
La idea principal és que aquesta diversitat s’està desenvolupant a nivell global mundial, i especialment, en les societats d’estil europeu on els drets socials, les polítiques supranacionals i la diversitat cultural gaudeixen d’un considerable, encara que contradictori, grau de legitimitat. En aquest sentit, Canadà ofereix algunes semblances i contratos interessants en relació a Europa. El grup el formen investigadors europeus i canadencs.

A les sessions de treball del 5 i 6 de maig que es faran a Helsinki hi participen els professors Ferran Requejo, de la Universitat Pompeu Fabra i Albert Branchadell, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Continua llegint

El cas dels locutoris

Maria Sabaté presenta l’estudi  Les xarxes transnacionals i les pràctiques multilingües en espais gestionats per persones migrades: El cas dels locutoris

Presentació de l’autora: Maria Sabaté Dalmau és doctora en Filologia anglesa  (UAB) i màster en Antropologia lingüística per la Universitat de Toronto.  És consultora de la UOC, Professora del  Departament de Filologia Anglesa i Germanística (English Studies) de la Universitat Autonòma de Barcelona, i investigadora a temps complert en el grup de recerca Comunicació Intercultural Estratègies de Negociació (CIEN) de la UAB.

Accés a la presentació i seqüències

http://www.youtube.com/watch?v=hSJdjMKPXJI

0.00 Presentació de l’estudi i les preguntes de la recerca

3.32 Els objectius, la metodologia i el context

9.38 Els règims institucionals establerts:

15.30 Els locutoris, una alternativa

23.54 Problemàtiques dels locutoris

30.57 Conclusions

36.06 Debat

Continua llegint