Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües

Orientacions per a les famílies multilingües

Llengües a la llar

multilingüisme i família

La Càtedra de Multilingüisme UOC ha publicat la recerca feta per la sociòloga Marta Rovira – MartínezEstratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües”. En paraules de Miquel Strubell “l’encàrrec neix de la constatació…del nombre creixent, a Catalunya, de persones i matrimonis entre persones d’origen geogràfic molt divers, amb la consegüent diversitat lingüística…. A l’hora de tenir fills, se’ls presenten noves decisions lingüístiques, i sovint manca una informació contrastada que els permeti tenir tots els elements i poder prendre, així, una decisió sobre la qüestió”.“Lla llengua és un aspecte fonamental de la socialització, com també de la construcció de la identitat personal i social. Els experts recomanen que els pares s’assegurin que les seves llengües i cultures d’origen es transmetin als fills… el fet de parlar dues o més llengües permet als infants créixer amb un bagatge cultural més ampli i amb una actitud més oberta a altres cultures i realitats…”(Marta Rovira). Continua llegint

Madrid multilingüe: Lenguas pa’ la citi

La transformació lingüística de les ciutats

La professora de la Universdad Autónoma de Madrid, Luisa Martín Rojo, membre del projecte de recerca “Neophon” on hi participen també membres del grup de recerca Identi.cat de la UOC, ha promogut un treball sobre multilingüisme a Madrid entre els estudiants del Grau en Llengües Modernes, Cultura i Comunicació. El resultat del treball acadèmic és l’exposició Madrid multilingüe: Lenguas pa’ la citi.

L’observació i l’estudi dels paisatges lingüístics és un nou camp de recerca que permet analitzar els usos lingüístics en els espais públics. L’exposició, organitzada en cinc espai temàtics mostra la diversitat lingüística a la ciutat. La hipòtesi de partida és que Madrid és una ciutat en transformació i el paisatge lingüístic és un indicador dels canvis que s’hi estan produint. Continua llegint

Les llengües al sofà

La transmissió de la llengua de pares a fills és una de les condicions indispensables per garantir la vida de les llengües. En el cas de les famílies mixtes lingüísticament, els pares han de prendre decisions sobre les llengües familiars: quines seran les llengües de relació entres els pares? i les llengües de relació de cadascú en la comunicació amb els fills?, quin paper hi juguen les llengües de territori?

Per donar resposta a aquestes preguntes és d’agrair l’esforç d’un grup de sociolingüistes per mostrar, en tota la seva complexitat, les eleccions lingüístiques en la socialització dels fills. Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de parla catalana,  és l’obra col·lectiva a càrrec d’Emili Boix i Rosa M. Torrens (editors) que es proposa “investigar les ideologies lingüístiques i els comportaments lingüístics declarats de famílies etnolingüísticament mixtes de Catalunya, el País Valencià i Mallorca, i més específicament la transmissió lingüística intergeneracional”. Continua llegint

La diversitat a la llar, les llengües familiars

Una mostra dels efectes de la globalització són els moviments de persones arreu del món per motius ben diferents: econòmics, polítics, educatius, socials, etc.  I una de les conseqüències d’aquests moviments de població és l’augment de les famílies bilingües i multilingües, les famílies amb dues o més de dues llengües.

Quina llengua triaran els pares per parlar amb els fills:  Cadascú en la seva llengua? Primer una llengua i quan els fills siguin més grans introduir la segona llengua familiar? En la llengua del país que els acull? … Són preguntes importants que segurament no tenen una única resposta. Cada família haurà de valorar diferents aspectes abans de prendre una decisió. Educar els fills en més d’una llengua els aportarà molts avantatges i per fer-ho bé cal valorar, triar i una certa organització.

El llibre Multilingües des del  bressol s’adreça a famílies multilingües; descriu els principals elements que cal tenir en compte per educar els fills en més d’una llengua així com els mètodes més utilitzats per fer-ho.

Són també útils els blocs especialitzats, conduïts per professionals de diferents disciplines, que tracten d’ajudar, assessorar i orientar les famílies

Multilingual Living creat per Corey Heller “is a place where parents raising children in more than one language and culture can find inspiration, tools, advice, wisdom and support!  It is about living multilingually, in each and every way possible”.

Life as bilingual, creat pel professor de la Universitat de Neuchâtel, François Grosjean.

Bilingualism matters creat pel grup de recerca de la Universitat d’Edimburg i dirigit per la professora Antonella Sorace.

Llengües i família és el tema central de la VI Jornada Internacional de Bones Pràctiques de Gestió del Multilingüisme que es farà a Barcelona el proper 25 d’octubre.

Continua llegint

Curs d’Especialització en Interpretació als Serveis Públics a Catalunya: àrab, xinès, anglès i francès

Primer curs d’Especialització en Interpretació als Serveis Públics a Catalunya: àrab, xinès, anglès i francès

El curs l’organitza el grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el suport de Linguamón – Casa de les Llengües i la direcció general per a la Immigració.

La posada en funcionament d’aquest primer curs és una bona notícia tant per als professionals que duen a terme la tasca d’interpretació als serveis públics en les llengües de la immigració, com també, per als responsables dels serveis públics: una millor qualitat i eficiència en la prestació del servei contribuirà a un millor funcionament d’aquests serveis.

L’experiència de països amb llarga trajectòria d’acolliment d’immigrants indica que una bona acollida és important i que, la llengua, les llengües dels nous ciutadans en són el vehicle de comunicació.

El programa del curs combina els coneixements teòrics juntament amb les tècniques i les destreses necessàries per a exercir d’enllaç lingüístic i cultural en l’àmbit social. La tria de llengües -àrab, xinès, anglès i francès- respon a la voluntat d’intentar arribar al màxim de col·lectius i és per això que llengües com l’anglès o el francès obren portes envers els parlants de llengües com el mandinga, el wòlof, el panjabi o l’ hindi, entre d’altres.

Per saber-ne més:  interpretació a les llengües de la immigració

El manteniment de les llengües de la immigració, un repte pendent

La transmissió de les llengües de la immigració al Canadà

Un estudi recent dut a terme al Canadà que compara la transmissió de la llengua materna entre mares immigrants l’any 1981 i el  2006. L’estudi  posa de manifest que mentre l’any 1981 quatre de cada 10 infants podia parlar la llengua familiar, aquesta proporció s’ha reduït considerablement el 2006: només un de cada 10 pot parlar la llengua materna.

Les polítiques canadenques de reagrupament familiar posteriors a la Segona Guerra Mundial van contribuir al manteniment de les llengües de les diferents comunitats d’immigrants: les infants tenien moltes oportunitats de contacte sovintejat amb les llengües familiars.

25 anys després el context ha canviat i les hàbits de les segons generacions també. Les mares filles d’immigrants de segona generació han reduït considerablement la transmissió de la llengua familiar especialment, les descendents d’europeus.

Contrasta aquest comportament amb el de comunitats molt més fidels a la identitat lingüística i cultural dels països d’origen com són les comunitats: xinesa, armènia, panjabi, persa, bengalí i turca.

Us recomanem la lectura de l’informe ‘Recent evolution of immigrant-language transmisión in Canada’ dut a terme per René Houle.

Immigració, integració i llengua, experiències des d'Osona

Conversa amb Dolors Solà, directora del CNL d’Osona que té una llarga experiència en els diferents àmbits d’actuació del Consorci per a la Normalització Lingüística: ha estat professora de català per a adults, ha impartit formació per al professorat, ha fet tasques de correcció i revisió de textos, i ha dissenyat i gestionat programes de Normalització Lingüística.

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=XKjqodHVLEU&list=PL8C538DB1B4F04251, 425, 350[/SWF]

La immigració a la comarca d’Osona ha estat important els últims 15 – 20 anys i ha incidit de manera rellevant en l’ús públic de la llengua catalana; en aquest context el CNL d’Osona es planteja nous projectes per donar resposta a les noves necessitats.

Les experiències que es presenten permeten conèixer més a fons dues activitats que combinen: aprenentatge de la llengua més enllà de l’aula, participació ciutadana i foment de l’ús social de la llengua. Una de les experiències treballa la creativitat a través de la representació artística; és el cas de la lectura poètica o bé el teatre popular (els pastorets). La segona experiència es concreta en una campanya que incideix en l’ús públic de la llengua. El missatge que es transmet és clar i s’adreça a la població catalanoparlant:  Si us plau, parla’m en català

Accés a la presentació i seqüències

http://www.youtube.com/watch?v=XKjqodHVLEU&list=PL8C538DB1B4F04251

0.44 Els pastorets

12.20 Amb veu nova, les velles paraules

14.20 Si us plau parla’m en català

30.00 J.Pujolar “els pastorets… i les religions”

42.34 M. Strubell “com va ser que us vau plantejar fer teatre?

44.85 I. Marí “combinar activitats locals i impacte d’abast més general”

47.21 M. Puigdevall “com es vivia la relació del català amb les seves llengües?”

51.46 N. Sorolla “heu detectat més relacions, més xarxa entre els participants?”

57.47 M Sabaté “com és el públic de les vostres representacions teatrals?”

Continua llegint

Primavera amaziga 2011

Dissabte 14 de maig nova edició de la Primavera Amaziga a Barcelona

La Primavera  Amaziga es celebra mitjançant diferents activitats culturals adreçades a la comunitat amaziga de Catalunya i a la comunitat catalana interessada en conèixer la llengua i la cultura de la comunitat amaziga resident a Catalunya.

L’objectiu principal de la Primavera Amaziga és el de visibilitzar la comunitat lingüística amaziga de Catalunya, que, malgrat que és una de les de major pes demogràfic del país (l’amazic i l’àrab són, després del català i el castellà, les llengües més parlades a les llars del país), pateix encara un notable dèficit de reconeixement identitari.

La Primavera Amaziga és una festa reivindicativa originada arran de la repressió, per part de les autoritats algerianes, a les persones que van voler celebrar uns actes culturals a la Cabília el 1980. D’aleshores ençà les reivindicacions s’han extès per tots els territoris de parla amaziga.

Des d’aquest enllaç (directori de bones pràctiques) podreu conèixer com s’organitza aquesta activitat a Catalunya.

Des d’aquest enllaç podreu conèixer l’activitat de L’observatori Linguamón de la Llengua Amaziga, creat en col·laboració amb la Universitat de Càdiz i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Continua llegint

Llengües indígenes

Canadà adopta mesures en favor de les llengües indígenes.
El govern federal han adoptat noves mesures per millorar l’ensenyament de les llengües indígenes entre els infants que viuen a les reserves.
Per al Ministre de Patrimoni la llengua és fonamental per a l’ús i la transmissió de la identitat cultural.

Per ampliar la informació