Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica.

S’ha presentat Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica, de Miquel Strubell, Llorenç Andreu i Elena Sintes (coordinadors), i Melina Aparici, Joaquim Arnau, Aurora Bel, Montserrat Cortès-Colomé, Carme Pérez Vidal i Ignasi Vila (autors).Acte IEC Càtedrà de Multilingüisme

L’obra, promoguda per la Càtedra de Multilingüisme UOC, té per objectiu mostrar al gran públic no especialitzat, des d’una visió científicament fonamentada, dades per a la reflexió i la valoració del model educatiu català, un model d’èxit, un model aplaudit pel Consell d’Europa i altres organismes internacionals, que, a més, no segrega als estudiants en funció de la seva llengua i que garanteix la cohesió social. Cada autor ha donat resposta, mitjançant dades empíriques, a una de les preguntes plantejades: Continua llegint

Reunió a Brussel•les d’indústries de la llengüa

Les habilitats multilingües i la traducció de qualitat són imprescindibles per crear i mantenir una Europa multilingüe i multicultural.

Brussel·les va acollir el passat 24 de maig la reunió de Lindweb, Language Industry Web Platform que promou la DGT de la Comissió Europea.

Amb el lema Compartir, Col·laborar i Créixer, la conferència va reunir professionals del món acadèmic, de petites i mitjanes empreses i indústries de la llengua, funcionaris de les institucions europees i professionals independents, per avaluar la primera fase de l’existència LINDWEB. La plataforma, que es va crear el 2011, vol contribuir a la professionalització de la traducció en múltiples àmbits .

La conferència va posar de manifest la necessària col·laboració entre els professionals de les indústries de la llengua i els avantatges que els aporta el treball en xarxa per compartir i guanyar visibilitat. Alguns dels programes que s’hi van presentar van ser:

– La xarxa d’universitats OPTIMALE que, entre altres projectes, promou el Màster Europeu en Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals

– L’associació canadenca d’indústries de la llengua AILIA

Langune, Associació basca d’indústries de la llengua. Continua llegint

Les llengües a l’empresa

Parlem amb Josep M. Canyelles dels aspectes lingüístics en els programes de RSE. Des dels Postgrau ens plantegem si la RSE i el món de l’empresa tenen en compte les llengües; si les empreses són prou conscients que la gestió de les llengües, més que no pas un problema és una solució en un mercat global; o com n’és d’important tenir experiències que puguin servir de model. La conversa de JM Canyelles amb M. Puigdevall posa sobre la taula alguns d’aquest temes.

JM. Canyelles és Màster en Polí­tiques Públiques i Socials (UPF i John Hopkins University). És expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. Exerceix de consultor d’empresa i és promotor de diferents iniciatives: del ” Think tank Responsabilitat Global“; de collaboratio, iniciativa per als Territoris Socialment Responsables; assessor tècnic en RSE de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell de Cambres de Catalunya;. col·laborador de l’Associació per les Nacions Unides en matèria d’RS; i consultor de seminaris d’RSE estratègica per a equips directius, entre d’altres activitats.

[yframe url=’http://www.youtube.com/watch?v=tfc4k6aA75o ‘]

Continua llegint

Els reptes del món universitari en una societat multilingüe, a debat.

Simposi Europeu EUNoM. TIC, aprenentatge virtual i llengües

La càtedra UOC de multilingüisme  ha organitzat el cinquè Simposi Europeu EUNoM que s’ha dut a terme a Barcelona els dies 14 i 15 de maig. El Simposi ha centrat els debats a l’entorn del rol de la universitat en una societat cada cop més multilingüe, globalitzada i tecnològica, que afronta el repte d’adaptar-se a les TIC i  alhora ha d’oferir als seus alumnes les eines adequades per avançar en aquest aprenentatge. El Simposi, que ha reunit acadèmics provinents de catorze països, s’ha centrat en l’aprenentatge virtual de llengües i en com les TIC poden ajudar a trencar barreres no solament lingüístiques sinó també culturals.

Per part de la UOC hi ha participat el professor Miquel Strubell, coordinador del projecte, i les professores Montserrat Vall-llovera i Maite Puigdevall. Continua llegint

Per què els bilingües són més intel·ligents?

Els moviments de població arreu del planeta fan que el nombre de ciutadans monolingües sigui cada cop més reduït. Els estudis i la recerca sobre què implica esdevenir bilingüe? quins són els processos neurològics i cognitius que hi intervenen? o com es du a terme l’aprenentatge simultani de dues llengües? esdevenen temes d’interès general i els mitjans de comunicació es fan ressò de les novetats en la recerca.

Fa un parell de mesos el New York Times publicava precisament un article sobre aquesta realitat social. Per què els bilingües són més intel·ligents? Continua llegint

Madrid multilingüe: Lenguas pa’ la citi

La transformació lingüística de les ciutats

La professora de la Universdad Autónoma de Madrid, Luisa Martín Rojo, membre del projecte de recerca “Neophon” on hi participen també membres del grup de recerca Identi.cat de la UOC, ha promogut un treball sobre multilingüisme a Madrid entre els estudiants del Grau en Llengües Modernes, Cultura i Comunicació. El resultat del treball acadèmic és l’exposició Madrid multilingüe: Lenguas pa’ la citi.

L’observació i l’estudi dels paisatges lingüístics és un nou camp de recerca que permet analitzar els usos lingüístics en els espais públics. L’exposició, organitzada en cinc espai temàtics mostra la diversitat lingüística a la ciutat. La hipòtesi de partida és que Madrid és una ciutat en transformació i el paisatge lingüístic és un indicador dels canvis que s’hi estan produint. Continua llegint

Dia mundial de la poesia!

A proposta de la UNESCO el 21 de març és el dia mundial dedicat a la poesia

Totes les llengües juguen amb les paraules i se’n serveixen per expressar sentiments, per transmetre sensacions i opinions, per crear noves paraules, per jugar amb els sons i la música de les paraules; les llengües serveixen per viure i per conviure i la creativitat mitjançant la llengua oral és una constant en totes les llengües, les més parlades i les menys difoses. Continua llegint

Rsponsabilitat Social Corporativa

Llengua, empresa i societat

La cultura d’empresa ha començat a incorporar, ja fa alguns anys, algunes idees provinents del camp de les ciències socials. Una de les iniciatives que està arrelant en els nous models de gestió d’empreses i organitzacions, en la cultura empresarial, és la Responsabilitat Social Corporativa (RSC).

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) o Responsabilitat Social Empresarial (RSE) és la contribució activa i voluntària a la millora social, econòmica i ambiental per part de les empreses i organitzacions amb l’objectiu de millorar la seva situació competitiva i afegir nous valors a la seva activitat i gestió des de la perspectiva econòmica, ambiental i social. D’alguna manera es podria dir que els antecedents de la RSC s’han forjat en el cooperativisme i l’associacionisme en la mesura que la RSC planteja un nou model d’equilibri entre les tres dimensions: econòmica, social i ambiental. Continua llegint

21 de febrer. Dia Internacional de la Llengua Materna

«Les llengües són els instruments més poderosos per a la preservació i el desenvolupament del nostre patrimoni cultural tangible i intangible. Tota iniciativa per promoure la difusió de les llengües maternes servirà no només per incentivar la diversitat lingüística i l’educació multilingüe, sinó també per crear més consciència sobre les tradicions lingüístiques i culturals d’arreu del món i inspirar la solidaritat que es basa en l’enteniment, la tolerància i el diàleg» (Nacions Unides, 21 de febrer). Continua llegint

Les indústries de la llengua (I)

Una conseqüència més de la globalització és el desenvolupament de les esmentades “indústries de la llengua”, és a dir, de les “empreses que desenvolupen continguts i eines tecnològiques per al tractament automàtic de la llengua com ara la traducció automàtica o assistida, les tecnologies de la veu, el programari i els serveis de tractament i interpretació de les llengües, d’aprenentatge de llengües, etc. També en formen part les empreses que presten serveis lingüístics de traducció, interpretació, localització, subtitulació, doblatge, de producció de continguts i serveis de formació en llengües”. (Font Linguamón)

No és casualitat doncs, que els últims anys s’hagin posat en funcionament iniciatives orientades a enfortir i cohesionar aquest tipus d’empreses en diferents comunitats lingüístiques. Un exemple del que en podríem dir Clúster de multilingüisme el trobem al País Basc.

El 2010 es va constituir l’associació empresarial del sector d’indústries de la llengua de la comunitat basca, LAGUNE que es planteja com a objectiu prioritari fomentar, enfortir i cohesionar les industries de la llengua de la comunitat basca, mitjançant la millora de la competitivitat i la visibilitat del sector i dels seus associats. Continua llegint