Curs d’Especialització en Interpretació als Serveis Públics a Catalunya: àrab, xinès, anglès i francès

Primer curs d’Especialització en Interpretació als Serveis Públics a Catalunya: àrab, xinès, anglès i francès

El curs l’organitza el grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el suport de Linguamón – Casa de les Llengües i la direcció general per a la Immigració.

La posada en funcionament d’aquest primer curs és una bona notícia tant per als professionals que duen a terme la tasca d’interpretació als serveis públics en les llengües de la immigració, com també, per als responsables dels serveis públics: una millor qualitat i eficiència en la prestació del servei contribuirà a un millor funcionament d’aquests serveis.

L’experiència de països amb llarga trajectòria d’acolliment d’immigrants indica que una bona acollida és important i que, la llengua, les llengües dels nous ciutadans en són el vehicle de comunicació.

El programa del curs combina els coneixements teòrics juntament amb les tècniques i les destreses necessàries per a exercir d’enllaç lingüístic i cultural en l’àmbit social. La tria de llengües -àrab, xinès, anglès i francès- respon a la voluntat d’intentar arribar al màxim de col·lectius i és per això que llengües com l’anglès o el francès obren portes envers els parlants de llengües com el mandinga, el wòlof, el panjabi o l’ hindi, entre d’altres.

Per saber-ne més:  interpretació a les llengües de la immigració

El manteniment de les llengües de la immigració, un repte pendent

La transmissió de les llengües de la immigració al Canadà

Un estudi recent dut a terme al Canadà que compara la transmissió de la llengua materna entre mares immigrants l’any 1981 i el  2006. L’estudi  posa de manifest que mentre l’any 1981 quatre de cada 10 infants podia parlar la llengua familiar, aquesta proporció s’ha reduït considerablement el 2006: només un de cada 10 pot parlar la llengua materna.

Les polítiques canadenques de reagrupament familiar posteriors a la Segona Guerra Mundial van contribuir al manteniment de les llengües de les diferents comunitats d’immigrants: les infants tenien moltes oportunitats de contacte sovintejat amb les llengües familiars.

25 anys després el context ha canviat i les hàbits de les segons generacions també. Les mares filles d’immigrants de segona generació han reduït considerablement la transmissió de la llengua familiar especialment, les descendents d’europeus.

Contrasta aquest comportament amb el de comunitats molt més fidels a la identitat lingüística i cultural dels països d’origen com són les comunitats: xinesa, armènia, panjabi, persa, bengalí i turca.

Us recomanem la lectura de l’informe ‘Recent evolution of immigrant-language transmisión in Canada’ dut a terme per René Houle.

Immigració, integració i llengua, experiències des d'Osona

Conversa amb Dolors Solà, directora del CNL d’Osona que té una llarga experiència en els diferents àmbits d’actuació del Consorci per a la Normalització Lingüística: ha estat professora de català per a adults, ha impartit formació per al professorat, ha fet tasques de correcció i revisió de textos, i ha dissenyat i gestionat programes de Normalització Lingüística.

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=XKjqodHVLEU&list=PL8C538DB1B4F04251, 425, 350[/SWF]

La immigració a la comarca d’Osona ha estat important els últims 15 – 20 anys i ha incidit de manera rellevant en l’ús públic de la llengua catalana; en aquest context el CNL d’Osona es planteja nous projectes per donar resposta a les noves necessitats.

Les experiències que es presenten permeten conèixer més a fons dues activitats que combinen: aprenentatge de la llengua més enllà de l’aula, participació ciutadana i foment de l’ús social de la llengua. Una de les experiències treballa la creativitat a través de la representació artística; és el cas de la lectura poètica o bé el teatre popular (els pastorets). La segona experiència es concreta en una campanya que incideix en l’ús públic de la llengua. El missatge que es transmet és clar i s’adreça a la població catalanoparlant:  Si us plau, parla’m en català

Accés a la presentació i seqüències

http://www.youtube.com/watch?v=XKjqodHVLEU&list=PL8C538DB1B4F04251

0.44 Els pastorets

12.20 Amb veu nova, les velles paraules

14.20 Si us plau parla’m en català

30.00 J.Pujolar “els pastorets… i les religions”

42.34 M. Strubell “com va ser que us vau plantejar fer teatre?

44.85 I. Marí “combinar activitats locals i impacte d’abast més general”

47.21 M. Puigdevall “com es vivia la relació del català amb les seves llengües?”

51.46 N. Sorolla “heu detectat més relacions, més xarxa entre els participants?”

57.47 M Sabaté “com és el públic de les vostres representacions teatrals?”

Continua llegint