Per què els bilingües són més intel·ligents?

Els moviments de població arreu del planeta fan que el nombre de ciutadans monolingües sigui cada cop més reduït. Els estudis i la recerca sobre què implica esdevenir bilingüe? quins són els processos neurològics i cognitius que hi intervenen? o com es du a terme l’aprenentatge simultani de dues llengües? esdevenen temes d’interès general i els mitjans de comunicació es fan ressò de les novetats en la recerca.

Fa un parell de mesos el New York Times publicava precisament un article sobre aquesta realitat social. Per què els bilingües són més intel·ligents? Continua llegint

Madrid multilingüe: Lenguas pa’ la citi

La transformació lingüística de les ciutats

La professora de la Universdad Autónoma de Madrid, Luisa Martín Rojo, membre del projecte de recerca “Neophon” on hi participen també membres del grup de recerca Identi.cat de la UOC, ha promogut un treball sobre multilingüisme a Madrid entre els estudiants del Grau en Llengües Modernes, Cultura i Comunicació. El resultat del treball acadèmic és l’exposició Madrid multilingüe: Lenguas pa’ la citi.

L’observació i l’estudi dels paisatges lingüístics és un nou camp de recerca que permet analitzar els usos lingüístics en els espais públics. L’exposició, organitzada en cinc espai temàtics mostra la diversitat lingüística a la ciutat. La hipòtesi de partida és que Madrid és una ciutat en transformació i el paisatge lingüístic és un indicador dels canvis que s’hi estan produint. Continua llegint

Dia mundial de la poesia!

A proposta de la UNESCO el 21 de març és el dia mundial dedicat a la poesia

Totes les llengües juguen amb les paraules i se’n serveixen per expressar sentiments, per transmetre sensacions i opinions, per crear noves paraules, per jugar amb els sons i la música de les paraules; les llengües serveixen per viure i per conviure i la creativitat mitjançant la llengua oral és una constant en totes les llengües, les més parlades i les menys difoses. Continua llegint

21 de febrer. Dia Internacional de la Llengua Materna

«Les llengües són els instruments més poderosos per a la preservació i el desenvolupament del nostre patrimoni cultural tangible i intangible. Tota iniciativa per promoure la difusió de les llengües maternes servirà no només per incentivar la diversitat lingüística i l’educació multilingüe, sinó també per crear més consciència sobre les tradicions lingüístiques i culturals d’arreu del món i inspirar la solidaritat que es basa en l’enteniment, la tolerància i el diàleg» (Nacions Unides, 21 de febrer). Continua llegint

Les llengües al sofà

La transmissió de la llengua de pares a fills és una de les condicions indispensables per garantir la vida de les llengües. En el cas de les famílies mixtes lingüísticament, els pares han de prendre decisions sobre les llengües familiars: quines seran les llengües de relació entres els pares? i les llengües de relació de cadascú en la comunicació amb els fills?, quin paper hi juguen les llengües de territori?

Per donar resposta a aquestes preguntes és d’agrair l’esforç d’un grup de sociolingüistes per mostrar, en tota la seva complexitat, les eleccions lingüístiques en la socialització dels fills. Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de parla catalana,  és l’obra col·lectiva a càrrec d’Emili Boix i Rosa M. Torrens (editors) que es proposa “investigar les ideologies lingüístiques i els comportaments lingüístics declarats de famílies etnolingüísticament mixtes de Catalunya, el País Valencià i Mallorca, i més específicament la transmissió lingüística intergeneracional”. Continua llegint

Objectiu: les llengües. Les llengües a través de la càmera

Languages through Lenses

Des del món acadèmic ja fa temps que s’han posat de manifest els avantatges del plurilingüisme : com més llengües sabem més oportunitats tenim. També des de les institucions públiques les iniciatives per promoure l’aprenentatge de llengües són nombroses i diverses.

Avui volem destacar una iniciativa interessant de foment de l’aprenentatge de llengües entre els joves europeus. El premi  “Les llengües a través de la càmera” que organitza la Comissió Europea i que s’atorga a vídeos breus que promouen l’aprenentatge de llengües ens ofereix una bona mostra de la creativitat dels joves i de com sintetitzar davant la càmera els avantatges  de conèixer llengües.  Val la pena mirar els vídeos finalistes i, el guanyador, és clar.

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa (II)

Per a  François Grin, de la Uiversitat de Ginebra, el repte encara  pendent, tot i que ja s’ha comencat a fer recerca sistemàtica, és  delimitar i avaluar amb precisió la contribució del multilingüisme a la creació de valor en el sentit econòmic. Va emmarcar la seva presentació dins els diferents enfocaments que han estudiat la relació entre llengua i economia i va comentar alguns aspectes del programa de recerca LEAP (Langues étangères dans l’activité professionelle) que en la fase de recollida de dades ja permet observar que el plurilingüisme contribueix en gran mesura a la creació de riquesa. Les primeres aproximacions i anàlisi de les dades referides a Suïssa consideren que es podria atribuir aproximadament el 10% del PIB de creació de valor al plurilingüisme.

L’any 2010 el professor Grin va publicar en col·laboració amb Claudio Sfreddo i François Vaillancourt “The Economics of the Multilingual Workplace”. En aquest llibre proposen un enfocament sistemàtic per identificar i mesurar les relacions entre les competències lingüístiques i el desenvolupament econòmic.

Isidor Marí i Miquel Strubell, de la Universitat Oberta de Catalunya, van presentar l’estudi ELAN.cat. El canvis introduïts en la versió catalana de la recerca havien de permetre “conèixer quines són les capacitats multilingües que tenen avui les pimes a Catalunya i a l’àrea catalana, conèixer quines són les seves necessitats lingüístiques principals; és a dir, quina demanda previsible de suport poden presentar aquestes empreses en el moment que decideixin avançar, anar més enllà, en la seva política multilingüe”. En la seva intervenció de l’any 2008 Marí i Strubell esmentaven la necessitat de complementar l’estudi quantitatiu amb una fase d’entrevistes qualitatives, seguint el model del qüestionari europeu, a una mostra reduïda de grans companyies per identificar les seves necessitats específiques en les polítiques o estratègies multilingües.

Des d’aquest enllaç es poden consultar les primeres dades sobre l’estudi ELAN.cat

26 de setembre, 10 anys de celebració del Dia Europeu de les Llengües

La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu

En el marc del Dia Europeu de les Llengües, Pere Mayans, Cap del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i estudiant de la primera edició del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural, presentarà el seu projecte final de postgrau, que porta per títol: “La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu”.

La doctora Maite Puigdevall, directora acadèmica del Postgrau i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, presentarà els objectius, l’estructura i els continguts del  Postgrau, que es realitza amb la col·laboració de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC.

El postgrau s’estructura en tres especialitzacions complementàries i consta de quatre assignatures obligatòries i dues optatives. L’estudiant haurà de triar una de les combinacions d’assignatures següents:

– Gestió del multilingüisme en empreses i organitzacions + Multilingüisme, ciberespai i TIC

– Gestió del multilingüisme en empreses i organitzacions + Llengües, immigració i integració

– Diversitat lingüística i món educatiu + Llengües, immigració i integració

Continua llegint

Postgrau: Gestió de la diversitat lingüística i cultural.

Oberta la matrícula!

En el context de la mundialització, el multilingüisme ha deixat de ser excepcional i ha esdevingut la norma en els diferents àmbits de relació social: la família, l’escola, les institucions, les universitats, les empreses, les entitats cíviques i culturals, etc. Per donar resposta a la necessitat d’organitzar la gestió de les llengües dins les organitzacions de manera harmònica i respectuosa alhora amb la diversitat lingüística, la Càtedra Linguamón – UOC de Multilingüisme organitza la segona edició del Postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural.

El Postgrau parteix del context català alhora que permet aprofundir en el coneixement i l’anàlisi d’altres realitats, especialment de territoris bilingües i multilingües d’Europa i Amèrica del Nord, amb una llarga tradició en gestió del multilingüisme en diferents àmbits, com ara el cas del Quebec, Bèlgica o Suïssa.

Trobareu més informació des d’aquest enllaç.

El manteniment de les llengües de la immigració, un repte pendent

La transmissió de les llengües de la immigració al Canadà

Un estudi recent dut a terme al Canadà que compara la transmissió de la llengua materna entre mares immigrants l’any 1981 i el  2006. L’estudi  posa de manifest que mentre l’any 1981 quatre de cada 10 infants podia parlar la llengua familiar, aquesta proporció s’ha reduït considerablement el 2006: només un de cada 10 pot parlar la llengua materna.

Les polítiques canadenques de reagrupament familiar posteriors a la Segona Guerra Mundial van contribuir al manteniment de les llengües de les diferents comunitats d’immigrants: les infants tenien moltes oportunitats de contacte sovintejat amb les llengües familiars.

25 anys després el context ha canviat i les hàbits de les segons generacions també. Les mares filles d’immigrants de segona generació han reduït considerablement la transmissió de la llengua familiar especialment, les descendents d’europeus.

Contrasta aquest comportament amb el de comunitats molt més fidels a la identitat lingüística i cultural dels països d’origen com són les comunitats: xinesa, armènia, panjabi, persa, bengalí i turca.

Us recomanem la lectura de l’informe ‘Recent evolution of immigrant-language transmisión in Canada’ dut a terme per René Houle.