“Les llengües dels graduats”

El col·lega de la Universitat de Barcelona, F. Xavier Vila, ha publicat al diari ARA aquest interessant article, sobre “Les llengües dels graduats” que podeu llegir clicant aquí: http://slcat.blogspot.com.es/2013/11/les-llengues-dels-graduats.html

Manifest “A favor de la RTVV”

Ens fem ressò de la declaració feta per Espai País Valencià, arran de la decisió anunciada per la Generalitat Valenciana, el mateix dia que una sentència declarava il·legal l’ERO de 1200 treballadors de RTVV, de tancar definitivament la que, fins ara, havia sigut la televisió i la ràdio pública valenciana… [més]

 

La viquipèdia en català bat rècords!

La Viquipèdia, la versió en català de Wikipedia, bat per segon mes consecutiu el seu rècord de visites. Ignasi Fortuny reprodueix, al Periódico de Catalunya, les dades recollides per l’Amical Wikimedia. “El setembre, les pàgines visitades van arribar als 33,7 milions, xifra que ha augmentat fins als 45,9 milions de visites aquest mes d’octubre passat.”

És més. A http://globalvoicesonline.org/2013/11/04/wikipedia-founder-jimmy-wales-praises-catalan-viquipedia/ Violeta Camarasa explica que durant el congrés “Open Science” celebrat a la Vrije Universiteit Brussel el dia 24 d’octubre de 2013, el fundador de Wikipedia, Jimmy Wales va subratllar la Viquipèdia, la Wikipedia en català, com a exemple d’èxit. Es pot veure en vídeo a YouTube el moment en què Wales elogia la tasca de la Viquipèdia: http://www.youtube.com/watch?v=NXj4bVkg2M4
Continua llegint

IV Beca Joan Veny: variació i estandardització arreu dels territoris de parla catalana

l’Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, convoca la IV Beca Joan Veny.

La Beca Joan Veny, destinada a investigadors de l’àmbit dels centres d’estudis, es concedeix a treballs de recerca que, d?una manera general, tinguin com a objectiu l’estudi sobre bases empíriques de qualsevol aspecte vinculat amb la variació lingüística del català. En igualtat de condicions valorarà preferentment treballs que s’orientin vers la intersecció entre variació i estandardització arreu dels territoris de parla catalana.

L’import total de l’ajuda és de €6.000 i el termini de realització del treball és de dos anys.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 22 de novembre de 2013.

Més informació i bases completes de la convocatòria a: http://www.irmu.org/news/1449

Patufets al món!

Ens explica Montserrat Queralt: “A començament d’aquest any unes quantes mares catalanes, que vivim a l´estranger, ens vam conèixer telemàticament i vam decidir iniciar un projecte conjunt. Vàrem començar per crear una pàgina al FB que fos punt de trobada de totes les mares, els pares i les famílies que vivim on el català només es parla a casa. Es tracta de Quan el català és minoria.

Continua llegint

Qui són els nous parlants?

Maite Puigdevall, professora del nou Màster Universitari en Estudis Catalans de la UOC, ens ho explica a Núvol http://bit.ly/1a1qS5V.

“…A resultes de canvis relacionats amb la globalització, com la descolonització, l’europeanització, la descentralització dels estats, o la creació de nous estats, etc… un seguit  de moviments de recuperació i revitalització cultural i lingüística han anat emergint. Pel cas català, com en altres, això ha significat que molts parlants que no tenien el català com a llengua inicial s’hagin anat incorporant a la comunitat lingüística catalana…” [més]

XIen Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans Del 16 al 21 de junh de 2014 – Universitat de Lhèida

En 2014 lo Congrès de l’AIEO se tendrà en Catalonha. Serà donc lo primièr còp qu’aquel rescontre scientific aurà luòc dins un endrech ont l’occitan es lenga oficiala. En efièch, l’occitan es oficial dins tot lo Principat de Catalonha dempuèi 2006, e o èra ja a la Val d’Aran dempuèi 1990. Lhèida, que prepausa a l’ora d’ara los sols estudis occitans de l’Estat espanhòl, aurà l’escasença de venir lo ponch de rescontre dels occitanistas dins un moment estrategic, que i festejarem lo quart de sègle de l’oficializacion de la lenga occitana dins la Val d’Aran, los uèch cents ans de la Batalha de Murèth (que ne finiguèt amb lo sòmi de bastir una unitat politica occitanocatalana), los cinc cents ans del Tractat del Plan d’Arrem e los sèt cents ans de la signatura de la Querimònia, que restaquèt d’una faiçon definitiva un territòri occitan –la Val d’Aran– a la Corona d’Aragon. Dins un contèxte que Catalonha i agacha tornar-mai Euròpa e que las identitats se tornan definir, lo vesinatge occitan es estrategic e ven una question de mai en mai actuala.
Informació extreta de : http://aieo2014.blog.cat/

“Localisation and globalisation in Catalan companies: language policies”

Miquel Strubell i Isidor Marí, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, acaben de publicar un article sobre l’estudi ELAN.CAT, “Localisation and globalisation in Catalan companies: language policies” a la Journal of Multilingual and Multicultural Development. Aquest enllaç porta al resum de l’article (i els que tenen accés a la subscripció a la revista hi poden entrar també): http://t.co/t2IzFDhIsj. L’estudi conclou que cal que les empreses exportadores incorporin dins de les seves estratègies i previsions l’aspecte lingüístic, si volen reeixir en aquest món altament competitiu. I també, que “English Is Not Enough”!

IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català (4 i 5 d’abril de 2013)

El IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català se Celebrarà a la Universitat de Vic els dies 4 i 5 d’abril de 2014.

Les propostes de comunicacions es poden fer fins al 30 de setembre.

Us animem a participar-hi i també a fer-ne la difusió que cregueu oportuna.

En trobareu més informació a l’enllaç següent: http://mon.uvic.cat/siec2014

Les polítiques lingüístiques del català

Acció Cultural del País Valencià

Acció Cultural del País Valencià

En un món convuls en què diferents grups socials i ètnics enarboren símbols per refermar la seva identitat i el seu dret a existir, de vegades la imposició, la prohibició o la manipulació de les llengües és sentida com una agressió. Al llarg dels darrers segles, el xoc d’ideologies lingüístiques a la península ibèrica és un bon exemple d’aquests enfrontaments. Gràcies a polítiques de vegades explícites, però moltes vegades implícites, la llengua castellana ha ocupat funcions diverses a territoris diversos donant lloc al que Lluís Vicent Aracil, un dels principals pares de la sociolingüística catalana, en diu “conflicte lingüístic”.

 Primera campanya de normalització lingüística, Generalitat de Catalunya (1983)

Primera campanya de normalització lingüística,
Generalitat de Catalunya (1983)

Quins són els elements, els indicadors d’aquest conflicte? Com, des d’instàncies polítiques i administratives, però també a tot arreu des de les organitzacions de base, s’ha influït i s’influeix encara avui en la convivència entre el castellà i, en els territoris de llengua catalana, la nostra llengua? Quines lleis i quines pràctiques, sobre quins supòsits, han de servir per incidir-hi, i en quin sentit?

Amb rigor acadèmic, a l’assignatura “Les polítiques lingüístiques del català” del nou Màster Universitari en Estudis catalans, ens proposem de fer una anàlisi, territori per territori, de les polítiques lingüístiques que han forjat, i van forjant la composició sociolingüística dels Països Catalans, sense oblidar altres lleis i normatives que hi incideixen de manera més indirecta. No oblidarem en cap moment, però, que vivim en un entorn geopolític més ampli que també genera necessitats lingüístiques i introdueix altres elements importants. Aquestes són les qüestions que es tractaran

L’assignatura també es pot cursar lliurement a través de l’Ateneu.

Maite Puigdevall Serralvo i Miquel Strubell Trueta
Professors del Grau de Llengua i Literatura catalanes i del Màster Universitari d’Estudis Catalans