El manteniment de les llengües de la immigració, un repte pendent

La transmissió de les llengües de la immigració al Canadà

Un estudi recent dut a terme al Canadà que compara la transmissió de la llengua materna entre mares immigrants l’any 1981 i el  2006. L’estudi  posa de manifest que mentre l’any 1981 quatre de cada 10 infants podia parlar la llengua familiar, aquesta proporció s’ha reduït considerablement el 2006: només un de cada 10 pot parlar la llengua materna.

Les polítiques canadenques de reagrupament familiar posteriors a la Segona Guerra Mundial van contribuir al manteniment de les llengües de les diferents comunitats d’immigrants: les infants tenien moltes oportunitats de contacte sovintejat amb les llengües familiars.

25 anys després el context ha canviat i les hàbits de les segons generacions també. Les mares filles d’immigrants de segona generació han reduït considerablement la transmissió de la llengua familiar especialment, les descendents d’europeus.

Contrasta aquest comportament amb el de comunitats molt més fidels a la identitat lingüística i cultural dels països d’origen com són les comunitats: xinesa, armènia, panjabi, persa, bengalí i turca.

Us recomanem la lectura de l’informe ‘Recent evolution of immigrant-language transmisión in Canada’ dut a terme per René Houle.

Immigració, integració i llengua, experiències des d'Osona

Conversa amb Dolors Solà, directora del CNL d’Osona que té una llarga experiència en els diferents àmbits d’actuació del Consorci per a la Normalització Lingüística: ha estat professora de català per a adults, ha impartit formació per al professorat, ha fet tasques de correcció i revisió de textos, i ha dissenyat i gestionat programes de Normalització Lingüística.

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=XKjqodHVLEU&list=PL8C538DB1B4F04251, 425, 350[/SWF]

La immigració a la comarca d’Osona ha estat important els últims 15 – 20 anys i ha incidit de manera rellevant en l’ús públic de la llengua catalana; en aquest context el CNL d’Osona es planteja nous projectes per donar resposta a les noves necessitats.

Les experiències que es presenten permeten conèixer més a fons dues activitats que combinen: aprenentatge de la llengua més enllà de l’aula, participació ciutadana i foment de l’ús social de la llengua. Una de les experiències treballa la creativitat a través de la representació artística; és el cas de la lectura poètica o bé el teatre popular (els pastorets). La segona experiència es concreta en una campanya que incideix en l’ús públic de la llengua. El missatge que es transmet és clar i s’adreça a la població catalanoparlant:  Si us plau, parla’m en català

Accés a la presentació i seqüències

http://www.youtube.com/watch?v=XKjqodHVLEU&list=PL8C538DB1B4F04251

0.44 Els pastorets

12.20 Amb veu nova, les velles paraules

14.20 Si us plau parla’m en català

30.00 J.Pujolar “els pastorets… i les religions”

42.34 M. Strubell “com va ser que us vau plantejar fer teatre?

44.85 I. Marí “combinar activitats locals i impacte d’abast més general”

47.21 M. Puigdevall “com es vivia la relació del català amb les seves llengües?”

51.46 N. Sorolla “heu detectat més relacions, més xarxa entre els participants?”

57.47 M Sabaté “com és el públic de les vostres representacions teatrals?”

Continua llegint

Primavera amaziga 2011

Dissabte 14 de maig nova edició de la Primavera Amaziga a Barcelona

La Primavera  Amaziga es celebra mitjançant diferents activitats culturals adreçades a la comunitat amaziga de Catalunya i a la comunitat catalana interessada en conèixer la llengua i la cultura de la comunitat amaziga resident a Catalunya.

L’objectiu principal de la Primavera Amaziga és el de visibilitzar la comunitat lingüística amaziga de Catalunya, que, malgrat que és una de les de major pes demogràfic del país (l’amazic i l’àrab són, després del català i el castellà, les llengües més parlades a les llars del país), pateix encara un notable dèficit de reconeixement identitari.

La Primavera Amaziga és una festa reivindicativa originada arran de la repressió, per part de les autoritats algerianes, a les persones que van voler celebrar uns actes culturals a la Cabília el 1980. D’aleshores ençà les reivindicacions s’han extès per tots els territoris de parla amaziga.

Des d’aquest enllaç (directori de bones pràctiques) podreu conèixer com s’organitza aquesta activitat a Catalunya.

Des d’aquest enllaç podreu conèixer l’activitat de L’observatori Linguamón de la Llengua Amaziga, creat en col·laboració amb la Universitat de Càdiz i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Continua llegint

Diversitat lingüística i canvis en les polítiques d'integració

Recentment s’ha posat en funcionament el grup de recerca RECODE .

Recode és un programa de xarxes que es proposa analitzar en quina mesura els processos de transnacionalització, immigració, mobilitat religiosa i diferenciació cultural poden implicar un nou tipus de conflicte social en les societats postindustrials.
La idea principal és que aquesta diversitat s’està desenvolupant a nivell global mundial, i especialment, en les societats d’estil europeu on els drets socials, les polítiques supranacionals i la diversitat cultural gaudeixen d’un considerable, encara que contradictori, grau de legitimitat. En aquest sentit, Canadà ofereix algunes semblances i contratos interessants en relació a Europa. El grup el formen investigadors europeus i canadencs.

A les sessions de treball del 5 i 6 de maig que es faran a Helsinki hi participen els professors Ferran Requejo, de la Universitat Pompeu Fabra i Albert Branchadell, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Continua llegint

Treball cooperatiu i polítiques lingüístiques per a la immigració

Una mostra de les oportunitats que ofereix Viquièdia és la pàgina dedicada a les Polítiques lingüístiques per a la immigració que s’ha construït mitjançant el treball cooperatiu d’un grup d’estudiants coordinats i dirigits pel professor Miquel Strubell.

La pàgina ofereix l’accés a fonts de primera mà de països amb llarga experiència en acolliment d’immigrants com són Israel, Canadà o Austràlia. També hi trobareu les informacions relatives a les diferents experiències i models europeus (Regne Unit, Holanda, Suïssa…) així com un espai especial dedicat al Quebec.

Més enllà de la importància de trobar ordenada, classificada i analitzada la informació, el fet de posar aquest coneixement a l’abast de tothom crec que és un bon exemple de com, mitjançant el treball cooperatiu podem avançar més sòlidament i més ràpidament com a professionals de la llengua.

Continua llegint

El Japó necessita persones que parlin llengües estrangeres

Recentment les autoritats japoneses han fet una crida per demanar intèrprets per a les principals llengües de la immigració amb l’objectiu d’assegurar que les indicacions i mesures per contrarestar els efectes del sunami arriben a tothom.

Més de dos milions d’immigrants procedents de Brasil, Xina, Corea, Perú, Filipines, Estats Units i Veneçuela poden tenir dificultats per seguir correctament les recomanacions governamentals. L’associació japonesa de traductors organitza i gestiona aquest servei per al conjunt del país: «Encara que vostè no parli japonès, si coneix alguna de les llengües que es parlen als països esmentats ens pot ajudar».

La gestió de la diversitat als serveis públics és una prioritat en els programes d’acolliment.  Podeu consultar algunes bones pràctiques relacionades amb els serveis d’interpretació a les llengües de la immigració:

Pràctiques educatives en entorns plurilingües

Conferència i debat amb José Ignacio Vila, doctor en Ciències de l’educació i catedràtic de psicologia evolutiva de la Universitat de Girona. Té una sòlida experiència en l’àmbit de la docència i la recerca en temes com: anàlisi de pràctiques educatives en contextos plurilingües; pràctica educativa, organització escolar i escola inclusiva; estratègies discursives i adquisició de la llengua escolar en programes de canvi de llengua de la llar a l’escola, etc.

Accés a la presentació

00.0        Presentació

01.201. El marc general

06.10    Implicacions en l’educació

08.56    Com és l’escola inclusiva?

10.16    2. El Pla de Llengua i Cohesió (LIC)

12.40   Desenvolupament de la competència plurilingüe

14.36   El català vertebra el sistema educatiu

18.53   La incorporació tardana i les aules d’acollida

23.53   Els plans d’entorn

24.27   3.  La pràctica educativa

31.10       Debat

Continua llegint

El cas dels locutoris

Maria Sabaté presenta l’estudi  Les xarxes transnacionals i les pràctiques multilingües en espais gestionats per persones migrades: El cas dels locutoris

Presentació de l’autora: Maria Sabaté Dalmau és doctora en Filologia anglesa  (UAB) i màster en Antropologia lingüística per la Universitat de Toronto.  És consultora de la UOC, Professora del  Departament de Filologia Anglesa i Germanística (English Studies) de la Universitat Autonòma de Barcelona, i investigadora a temps complert en el grup de recerca Comunicació Intercultural Estratègies de Negociació (CIEN) de la UAB.

Accés a la presentació i seqüències

http://www.youtube.com/watch?v=hSJdjMKPXJI

0.00 Presentació de l’estudi i les preguntes de la recerca

3.32 Els objectius, la metodologia i el context

9.38 Els règims institucionals establerts:

15.30 Els locutoris, una alternativa

23.54 Problemàtiques dels locutoris

30.57 Conclusions

36.06 Debat

Continua llegint

Multilingüisme i família

Butlletí del Cercle XXI. Número  8. Les famílies multilingües en l’entorn català

http://www.cercle21.cat/newsletter

La revista ofereix una àmplia perspectiva sobre la situació de les famílies multilingües en l’entorn català:

En primer lloc l’informe “Els usos lingüístics a les llars de Catalunya”, de la sociòloga Elena Sintes Pascual. L’autora, a partir de dades de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, ens proporciona una visió general de la situació de les llengües a les llars de Catalunya, amb particular esment a les llars lingüísticament mixtes.

En segon lloc, anàlisi de casos a partir d’unes converses que amb quatre famílies lingüísticament mixtes (català i una altra llengua) que expliquen la seva experiència, les seves percepcions, la transmissió de la llengua (de les llengües) als fills, la influència de l’entorn i el paper de l’escola en l’adquisició de les llengües…

A continuació, Anna Solé, llicenciada en econòmiques i humanitats, explica, de Brussel·les estant i des de la seva experiència familiar directa el resultat d’una recerca que ha publicat recentment en el seu llibre “Bilingües des del bressol. Educar els fills en diverses llengües”. El llibre tracta dels criteris i recomanacions sobre l’educació bilingüe i multilingüe dels infants i presenta diversos estudis de cas de famílies multilingües amb diverses combinacions lingüístiques. Continua llegint

Llengües indígenes

Canadà adopta mesures en favor de les llengües indígenes.
El govern federal han adoptat noves mesures per millorar l’ensenyament de les llengües indígenes entre els infants que viuen a les reserves.
Per al Ministre de Patrimoni la llengua és fonamental per a l’ús i la transmissió de la identitat cultural.

Per ampliar la informació