Simposi Internacional sobre Drets Lingüístics i Cohesió Social en Societats Plurilingües

El Simposi Internacional sobre Drets Lingüístics i Cohesió Social en Societats Plurilingües es fa a Barcelona els dies 19 i 20 de març de 2014, en el marc dels actes de commemoració del Tricentenari.

Informació i inscripcions

Programa

IN ENGLISH (click below):

Continua llegint

Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües

Orientacions per a les famílies multilingües

Llengües a la llar

multilingüisme i família

La Càtedra de Multilingüisme UOC ha publicat la recerca feta per la sociòloga Marta Rovira – MartínezEstratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües”. En paraules de Miquel Strubell “l’encàrrec neix de la constatació…del nombre creixent, a Catalunya, de persones i matrimonis entre persones d’origen geogràfic molt divers, amb la consegüent diversitat lingüística…. A l’hora de tenir fills, se’ls presenten noves decisions lingüístiques, i sovint manca una informació contrastada que els permeti tenir tots els elements i poder prendre, així, una decisió sobre la qüestió”.“Lla llengua és un aspecte fonamental de la socialització, com també de la construcció de la identitat personal i social. Els experts recomanen que els pares s’assegurin que les seves llengües i cultures d’origen es transmetin als fills… el fet de parlar dues o més llengües permet als infants créixer amb un bagatge cultural més ampli i amb una actitud més oberta a altres cultures i realitats…”(Marta Rovira). Continua llegint

La competitivitat de l’empresa catalana milloraria si la seva gestió lingüística…

El British Council va acollir el seminari  Language Rich EuropeEmpresa i multilingüisme, els reptes de la internacionalització, el turisme i la diversitat lingüística“. Les conferències marc de Miquel Strubell i Amado Alarcon, van centrar els temes del debat entre els participants.

 Amado Alarcón professor de la URV, va centrar la seva exposició en l’estudi de cas: “Empreses de serveis telefònics”. Una de les característiques d’aquest tipus d’empresa és que la llengua esdevé matèria prima del producte i alhora és l’eina del procés productiu. A. Alarcón va presentar els aspectes clau que aquest tipus d’empresa té en compte en el procés d’internacionalització: de la gestió de les llengües a la gestió del multilingüisme; de l’estandardització (protocols estandarditzats de comunicació) a l’autenticitat i l’autonomia del treballador; en què es concreten les oportunitats del multilingüisme: la internacionalització del treball, de les mercaderies, del capital…

Per la seva banda, Miquel Strubell, professor de la UOC i director de la Càtedra de Multilingüisme, va posar en valor els projectes europeus orientats a incentivar el multilingüisme i l’aprenentatge de llengües segons la normativa i les directrius dels organismes internacionals.

Mitjançant dinàmiques de treball en grup i cooperatiu es van concretar propostes  i suggeriments que es presentaran al congrés sobre el plurilingüisme que es farà a Brussel·les el març de 2013 i s’elevaran a la Comissió Europea en el marc del projecte “Una Europa rica en llengües”-Language Rich Europe-. Continua llegint

“Les llengües invisibles” II

Com viuen les llengües de la immigració a les ciutats? Són visibles? La societat catalana és conscient d’aquest potencial de coneixement i de riquesa?

Esther Santaló ha començar a buscar respostes a algunes d’aquestes preguntes i ho ha fet mitjançant l’observació del dia a dia a Olot. “Les llengües invisibles” és el seu treball final del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural. El treball  posa de manifest que no es reconeix i s’aprofita prou aquest potencial que són les llengües: “… Si ets un empresari que tens personal que pot parlar i escriure xinès, rus o anglès i estàs formant gent en xinès i anglès que són catalanoparlants, i hauràs d’invertir temps i diners perquè siguin competents en aquestes dues llengües, quan en tens treballant en cadena que ja ho són, no té gaire sentit! I si vols obrir una altra empresa a l’Índia i tens 400 persones a Olot que tenen com a llengua primera l’hindi i el panjabi, aprofita aquest valor! I aprofitem-ho ara que són primeres i segones generacions, que parlen molt bé les llengües que transmeten els pares.”

“El futur de les llengües de la immigració està lligat al futur de les altres dues llengües que tenim aquí. Hem de resoldre què fem amb el català i el castellà; si no resolem quin paper juga cadascuna en la nostra societat les persones que viuen aquí no saben què han de fer. Hem de començar a parlar de les llengües que parlen les famílies, molta gent no sap que hi ha famílies on els fills estan aprenent a parlar català i castellà i tres llengües més. Tindrem generacions amb cinc llengües i sis. Tenim un multilingüisme latent molt ric. S’ha de dir i s’ha d’ensenyar.”

Des d’aquí podeu ampliar la informació sobre el treball: Entrevista_El_9_nou

La diversitat lingüística i cultural com a factors de competitivitat

Jornada sobre “La diversitat lingüística i cultural com a factors de competitivitat”  dious 4 d’octubre a partir de 2/4 de 4 de la tarda a l’Institut d’Estudis Catalans.

Quines estratègies fan servir les empreses internacionalitzades per gestionar la diversitat dins la seva organització? Quins són els reptes lingüístics i culturals que es troben les empreses internacionals que es posicionen a casa nostra? Quines són les necessitats de les empreses que actuant des d’aquí ofereixen serveis a una gran diversitat de mercats? Què han de fer les petites empreses que volen traspassar fronteres?

Amb l’objectiu de conèixer de primera mà les experiències d’algunes empreses, trobar resposta als molts interrogants que generen els processos d’internacionalització i exportació de les empreses i compartir el coneixement generat al voltant d’aquest àmbit, hem convidat a quatre directius de diferents tipus d’empresa. Ens presentaran els seus casos i ens explicaran les seves experiències de com han fet front a aquest repte.

En la societat actual, cada vegada més canviant, més dinàmica i més oberta, les empreses viuen en una carrera constant per la renovació, la innovació, la captació de nous clients i l’adaptació a noves realitats. Amb la crisi econòmica moltes empreses veuen en l’exportació una sortida imprescindible per als seus productes i serveis. Sens dubte, qualsevol empresa que vulgui augmentar la seva competitivitat tant en el mercat interior com exterior del seu país o regió ha de dedicar una atenció preferent a la gestió de les llengües i les relacions interculturals. La gestió de les llengües i la diversitat cultural és una decisió estratègica que no afecta només la qualitat del servei als clients, si no també a la productivitat i competitivitat de l’empresa. Programa: http://www.uoc.edu/symposia/diversitat_llengua/programa.html

Documents relacionats Llengua i empresa:

1.- El primer opuscle ELAN.CAT (en CAT, ES, EN). “L’estudi / El estudio / Study ELAN.cat. Són prou multilingües les empreses catalanes? “
http://www.uoc.edu/portal/ca/catedra_multilinguisme/_resources/documents/CAT_SP_GBx2x.pdf

2.- El segon opuscle ELAN.CAT (en CAT, ES, EN, FR). “El multilingüisme a les empreses catalanes ESTUDI ELAN.CAT”: http://www.uoc.edu/portal/ca/catedra_multilinguisme/_resources/documents/Revista_ELAN.CAT.pdf

3.- . El llibre “Mercat global, mercat local. Implicacions per al multilingüisme de l’empresa” (Editorial UOC, €16): http://www.editorialuoc.cat/mercatglobalmercatlocal-p-862.html?cPath=1  

Més informació sobre llengua i empesa: http://www.uoc.edu/symposia/diversitat_llengua/cobertura.html

Per seguir el debat: http://www.uoc.edu/symposia/diversitat_llengua/seguiment.html

 

Taula rodona sobre la gestió de la diversitat lingüística

El proper dijous 27 de setembre a les 16 h, organitzem una taula rodona a la seu de la UOC de València (Carrer de la Pau, 3) per tractar la gestió de la diversitat lingüística i cultural a les organitzacions.

Cada cop va cobrant més força la necessitat de saber gestionar de la diversitat lingüística i cultural. La diversitat, vista com un actiu, una oportunitat, pot obrir moltes portes comercials, socials, culturals… Però també pot ser una via cap a la marginació i l’exclusió tant personal com col·lectiva, sobretot en un món altament competitiu i globalitzat.

Qui té un clar avantatge a l’hora de posar-se a analitzar i gestionar la diversitat són les organitzacions que treballen en entorns històricament bi- o multilingües, com és ara la major part del territori valencià. Continua llegint

Aprendre a actuar en un món cada vegada més multilingüe i globalitzat

El teu entorn de treball és cada cop més multilingüe? Has de tractar amb persones de cultures i procedències diverses?

La posada al dia dels coneixements relacionats amb la diversitat lingüística i cultural és una bona via per trobar respostes a aquestes preguntes i per entendre les relacions dins les societats modernes, heterogènies i complexes alhora. Al mateix temps, una bona gestió de les llengües i cultures dins les l’entramat social contribueix a la cohesió social.

En aquest context, la Càtedra de Multilingüisme de la UOC ha dissenyat un proposta formativa per capacitar els professionals que han de gestionar la diversitat lingüística dins les organitzacions, dins la societat. El Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural ha obert la inscripció per a la tercera edició. Una novetat important és que el Postgrau ofereix tres especialitzacions de 15 crèdits i quatre de 10 crèdits amb la voluntat de flexibilitzar el ritme d’estudi segons la disponibilitat dels estudiants. Especialitzacions de 15crèdits: Gestió de la diversitat lingüística: empreses i TIC; Gestió de la diversitat lingüística: immigració i empresa; Gestió de la diversitat lingüística: educació i immigració.  Especialitzacions de 10 crèdits:Gestió de la diversitat lingüística en les empreses; Gestió de la diversitat lingüística en les polítiques d’integració; Gestió de la diversitat lingüística al ciberespai; Gestió de la diversitat lingüística al món educatiu. Continua llegint

Per què els bilingües són més intel·ligents?

Els moviments de població arreu del planeta fan que el nombre de ciutadans monolingües sigui cada cop més reduït. Els estudis i la recerca sobre què implica esdevenir bilingüe? quins són els processos neurològics i cognitius que hi intervenen? o com es du a terme l’aprenentatge simultani de dues llengües? esdevenen temes d’interès general i els mitjans de comunicació es fan ressò de les novetats en la recerca.

Fa un parell de mesos el New York Times publicava precisament un article sobre aquesta realitat social. Per què els bilingües són més intel·ligents? Continua llegint

Madrid multilingüe: Lenguas pa’ la citi

La transformació lingüística de les ciutats

La professora de la Universdad Autónoma de Madrid, Luisa Martín Rojo, membre del projecte de recerca “Neophon” on hi participen també membres del grup de recerca Identi.cat de la UOC, ha promogut un treball sobre multilingüisme a Madrid entre els estudiants del Grau en Llengües Modernes, Cultura i Comunicació. El resultat del treball acadèmic és l’exposició Madrid multilingüe: Lenguas pa’ la citi.

L’observació i l’estudi dels paisatges lingüístics és un nou camp de recerca que permet analitzar els usos lingüístics en els espais públics. L’exposició, organitzada en cinc espai temàtics mostra la diversitat lingüística a la ciutat. La hipòtesi de partida és que Madrid és una ciutat en transformació i el paisatge lingüístic és un indicador dels canvis que s’hi estan produint. Continua llegint

Fòrum sobre la gestió de la immigració i la diversitat al Quebec i al Canadà

Multilingüisme a Ontario, Canadà: una perspectiva educativa

La Direcció General per a la Immigració ha publicat les actes del Fòrum sobre la gestió de la immigració i la diversitat al Quebec i al Canadà que es va dur a terme a Barcelona el 2008.

La professora Elizabeth Coelho de la Universitat de Toronto, va parlar sobre el model educatiu d’Ontario. El seu punt de partida és que la diversitat lingüística i cultural de les aules canadenques és un repte per als estudiants i per al professorat; la diversitat és un enriquiment i una font d’oportunitats culturals per tothom. Considera que el professorat canadenc s’ha de preparar més per donar la resposta adequada a les necessitats d’aprenentatge dels alumnes d’aules heterogènies lingüísticament i cultural. A parer seu la formació del professorat hauria d’incloure una preparació amplia per ensenyar a alumnes de diferents procedències.  Des d’aquest enllaç es pot seguir amb més detall l’activitat professional de la professora Coelho. Continua llegint