La traducció com a sortida professional

Es farà la taula rodona “La traducció com a sortida professional” dijous dia 13 de febrer a Madrid i dijous dia 20 de febrer a Barcelona. Als enllaços trobareu més informació i també el sistema per inscriure-s’hi.

Moderarà les sessions Antoni Oliver, director del Màster de Traducció Especialitzada de la UOC.

I ja que parlem de traduccions…

Continua llegint

Documents sobre l’estudi ELAN.CAT, consultables en línia

La Càtedra de Multilingüisme de la UOC té disponibles vuit documents sobre l’estudi ELAN.CAT, en què ens demanàvem si les empreses catalanes (i sobretot les exportadores) són prou multilingües. Hem cregut convenient detallar-los a continuació, en ordre cronològic, amb els corresponents enllaços:

Més

Continua llegint

El Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC

logo_wiccac

Cada mes s’actualitza el Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC. En trobareu totes les novetats aquí: http://www.wiccac.cat/2013/03/barometre-de-lus-del-catala-a-internet-marc-2013/

El baròmetre va sobrepassar el 40% de webs amb versió en català el desembre de 2002. El novembre de 2005 va arribar al 50%, i el juny de 2011, al 60%. Com podreu veure aqui, el març de 2013 ha arribat al 61,96%: http://wiccac.cat/hist_resums.html

Què és WICCAC? “WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics) és una agrupació de webmàsters que hem creat personalment, individualment o en grup, les nostres webs; que som independents, és a dir, que no estem lligats a organismes oficials ni entitats comercials ni professionals ni grups polítics; que tenim propòsits culturals o cívics, i que treballem en català. La finalitat de WICCAC és posar en contacte els webmàsters independents, intercanviar opinions i experiències i ajudar-nos mútuament a fer i millorar les nostres webs i a difondre-les…”

 

Les fronteres del multilingüisme

Les fronteres del multilingüisme. Una visió actual i pluridisciplinar sobre el multilingüisme en la societat contemporània

Les fronteres del multilingüismeEl llibre és fruit de les conferències que es van dur a terme durant els anys 2007-2009 en el marc de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC. Les  conferències, que van ser enregistrades i en alguns casos editades i publicades en el web de la Càtedra, giraven al voltant del multilingüisme en relació a àmbits com ara les TIC, l’empresa, o l’ensenyament.

A l’obra, s’hi tracten algunes qüestions relacionades: amb l’aprenentatge de llengües (teories sobre la voluntat de comunicar en una segona llengua a càrrec del professor Peter MacIntyre); sobre les relacions entre economía i llengües, com són els efectes de la falta de competències lingüístiques de les empreses sobre l’economia europea (estudi ELAN dirigit pel professor Stephen Hagen), o amb el paper de les TIC en el multilingüisme, a càrrec dels professors Mikel L. Forcada i de Jeremy Evas. Continua llegint

La competitivitat de l’empresa catalana milloraria si la seva gestió lingüística…

El British Council va acollir el seminari  Language Rich EuropeEmpresa i multilingüisme, els reptes de la internacionalització, el turisme i la diversitat lingüística“. Les conferències marc de Miquel Strubell i Amado Alarcon, van centrar els temes del debat entre els participants.

 Amado Alarcón professor de la URV, va centrar la seva exposició en l’estudi de cas: “Empreses de serveis telefònics”. Una de les característiques d’aquest tipus d’empresa és que la llengua esdevé matèria prima del producte i alhora és l’eina del procés productiu. A. Alarcón va presentar els aspectes clau que aquest tipus d’empresa té en compte en el procés d’internacionalització: de la gestió de les llengües a la gestió del multilingüisme; de l’estandardització (protocols estandarditzats de comunicació) a l’autenticitat i l’autonomia del treballador; en què es concreten les oportunitats del multilingüisme: la internacionalització del treball, de les mercaderies, del capital…

Per la seva banda, Miquel Strubell, professor de la UOC i director de la Càtedra de Multilingüisme, va posar en valor els projectes europeus orientats a incentivar el multilingüisme i l’aprenentatge de llengües segons la normativa i les directrius dels organismes internacionals.

Mitjançant dinàmiques de treball en grup i cooperatiu es van concretar propostes  i suggeriments que es presentaran al congrés sobre el plurilingüisme que es farà a Brussel·les el març de 2013 i s’elevaran a la Comissió Europea en el marc del projecte “Una Europa rica en llengües”-Language Rich Europe-. Continua llegint

El multilingüisme és fonamental per a les empreses, el creixement i l’estratègia Europa 2020

El 15 de novembre es va dur a terme a Brussel·les el taller de la Xarxa Europea CELAN (estratègies lingüístiques per a la competitivitat i l’ocupabilitat)  amb la participació d’associacions empresarials, representants de les institucions europees, planificadors i gestors lingüístics, empreses que estan implementant amb èxit estratègies lingüístiques  i empreses de la llengua (de serveis i de tecnologia lingüística).

El taller va posar de manifest la coincidència dels participants en el fet “El multilingüisme és fonamental per als negocis, el creixement i l’estratègia Europa 2020”. A més de Sonia Peressini, de la Unitat de Multilingüisme de la Comissió Europea, hi va participar Wolfgang Mackiewicz, de la Universitat Lliure de Berlín i coordinador CELAN.  Des d’aquest enllaç es poden consultar les presentacions i documents de treball del taller: http://celan-project.blogspot.com.es/ Continua llegint

Empresa i multilingüisme, els reptes de la internacionalització, el turisme i la diversitat lingüística

El British Council organitza el seminari Language Rich EuropeEmpresa i multilingüisme, els reptes de la internacionalització, el turisme i la diversitat lingüística” coordinat per Miquel Strubell (Director, Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC) i F. Xavier Vila (Universitat de Barcelona, Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació).

En el marc d’una economia cada cop més globalitzada són nombroses les veus que alerten que cal que el teixit econòmic europeu abordi amb decisió el repte del multilingüisme. L’objectiu d’aquest seminari és fornir un espai de trobada perquè els professionals, els emprenedors, els decisors i els acadèmics del país puguin posar en comú quines són les necessitats, els recursos i les oportunitats que detecten en els reptes derivats de la diversitat lingüística en el món socioeconòmic. Continua llegint

Les llengües al mercat global

Els ponents de la Jornada La diversitat lingüística i cultural com a factors de competitivitat van coincidir en el fet que la gestió de la diversitat lingüística i cultural de les empreses i organitzacions és una decisió estratègica essencial en un mercat global i local alhora.

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=64ECSsJru9M, 425, 350[/SWF]

Per a Custo Barcelona  “des del primer moment, l’empresa ha tingut relacions arreu del món, hem assumit que hem de conèixer la llengua i la cultura dels països on ens volem establir” (Pere Guirao). Per la seva banda, Tenesoya Pawlowsky (CPLS) apunta la necessitat d’una figura que faci de pont cultural, de catalitzador, per evitar els malentesos entre llengües i cultures; una bona gestió de les llengües i cultures en relació, dins i fora de l’organització, estalvia temps i contribueix a millorar el prestigi i la imatge de l’organització. Continua llegint

“Les llengües invisibles” II

Com viuen les llengües de la immigració a les ciutats? Són visibles? La societat catalana és conscient d’aquest potencial de coneixement i de riquesa?

Esther Santaló ha començar a buscar respostes a algunes d’aquestes preguntes i ho ha fet mitjançant l’observació del dia a dia a Olot. “Les llengües invisibles” és el seu treball final del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural. El treball  posa de manifest que no es reconeix i s’aprofita prou aquest potencial que són les llengües: “… Si ets un empresari que tens personal que pot parlar i escriure xinès, rus o anglès i estàs formant gent en xinès i anglès que són catalanoparlants, i hauràs d’invertir temps i diners perquè siguin competents en aquestes dues llengües, quan en tens treballant en cadena que ja ho són, no té gaire sentit! I si vols obrir una altra empresa a l’Índia i tens 400 persones a Olot que tenen com a llengua primera l’hindi i el panjabi, aprofita aquest valor! I aprofitem-ho ara que són primeres i segones generacions, que parlen molt bé les llengües que transmeten els pares.”

“El futur de les llengües de la immigració està lligat al futur de les altres dues llengües que tenim aquí. Hem de resoldre què fem amb el català i el castellà; si no resolem quin paper juga cadascuna en la nostra societat les persones que viuen aquí no saben què han de fer. Hem de començar a parlar de les llengües que parlen les famílies, molta gent no sap que hi ha famílies on els fills estan aprenent a parlar català i castellà i tres llengües més. Tindrem generacions amb cinc llengües i sis. Tenim un multilingüisme latent molt ric. S’ha de dir i s’ha d’ensenyar.”

Des d’aquí podeu ampliar la informació sobre el treball: Entrevista_El_9_nou