Quant a m. merce sole sanosa

Editora del bloc: Multilingüisme al carrer: http://llenguesalcarrer.wordpress.com/

Les organitzacions internacionals promouen l’aprenentatge de llengües

language-text-books-9970914Una mostra d’aquest interès, que és una necessitat important de les empreses i organitzacions europees, són les jornades anuals dedicades a: presentar els cursos disponibles; mostrar els avenços i recursos tecnològics per a l’aprenentatge de llengües; i presentar les noves contribucions de la recerca en diferents àrees de coneixement: psico-lingüística, educació, sociologia, etc. Continua llegint

Les fronteres del multilingüisme

Les fronteres del multilingüisme. Una visió actual i pluridisciplinar sobre el multilingüisme en la societat contemporània

Les fronteres del multilingüismeEl llibre és fruit de les conferències que es van dur a terme durant els anys 2007-2009 en el marc de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC. Les  conferències, que van ser enregistrades i en alguns casos editades i publicades en el web de la Càtedra, giraven al voltant del multilingüisme en relació a àmbits com ara les TIC, l’empresa, o l’ensenyament.

A l’obra, s’hi tracten algunes qüestions relacionades: amb l’aprenentatge de llengües (teories sobre la voluntat de comunicar en una segona llengua a càrrec del professor Peter MacIntyre); sobre les relacions entre economía i llengües, com són els efectes de la falta de competències lingüístiques de les empreses sobre l’economia europea (estudi ELAN dirigit pel professor Stephen Hagen), o amb el paper de les TIC en el multilingüisme, a càrrec dels professors Mikel L. Forcada i de Jeremy Evas. Continua llegint

Més recerca sobre els avantatges del bilingüisme

El bilingüisme a més d’una font d’oportunitats de comunicació i de coneixement d’altres llengües i cultures, retarda l’envelliment del cervell. La recerca sobre el bilingüisme es viva arreu del món i recentment la Universitat de Kentucky ha fet públiques noves aportacions sobre els avantatges del bilingüisme. L’estudi dirigit pel professor Brian Gold d’aquesta universitat posa de manifest que el cervell dels bilingües és més eficient: parlar més d’una llengua protegeix el cervell dels efectes del desgast motivat per l’edat (“being fluent in more than one language protects against age-related cognitive declines”).COGNITIVE NEUROSCIENCE LABORATORY. UNIVERSITY OF KENTUCKY

L’estudi s’ha basat en les observacions d’un grup de persones bilingües (110) que parlaven dues o més de dues llengües des dels 10 anys o abans; una de les llengües ha estat l’anglès i hi ha hagut una gran diversitat pel que fa a les segones o terceres llengües. Continua llegint

Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües

Orientacions per a les famílies multilingües

Llengües a la llar

multilingüisme i família

La Càtedra de Multilingüisme UOC ha publicat la recerca feta per la sociòloga Marta Rovira – MartínezEstratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües”. En paraules de Miquel Strubell “l’encàrrec neix de la constatació…del nombre creixent, a Catalunya, de persones i matrimonis entre persones d’origen geogràfic molt divers, amb la consegüent diversitat lingüística…. A l’hora de tenir fills, se’ls presenten noves decisions lingüístiques, i sovint manca una informació contrastada que els permeti tenir tots els elements i poder prendre, així, una decisió sobre la qüestió”.“Lla llengua és un aspecte fonamental de la socialització, com també de la construcció de la identitat personal i social. Els experts recomanen que els pares s’assegurin que les seves llengües i cultures d’origen es transmetin als fills… el fet de parlar dues o més llengües permet als infants créixer amb un bagatge cultural més ampli i amb una actitud més oberta a altres cultures i realitats…”(Marta Rovira). Continua llegint

La competitivitat de l’empresa catalana milloraria si la seva gestió lingüística…

El British Council va acollir el seminari  Language Rich EuropeEmpresa i multilingüisme, els reptes de la internacionalització, el turisme i la diversitat lingüística“. Les conferències marc de Miquel Strubell i Amado Alarcon, van centrar els temes del debat entre els participants.

 Amado Alarcón professor de la URV, va centrar la seva exposició en l’estudi de cas: “Empreses de serveis telefònics”. Una de les característiques d’aquest tipus d’empresa és que la llengua esdevé matèria prima del producte i alhora és l’eina del procés productiu. A. Alarcón va presentar els aspectes clau que aquest tipus d’empresa té en compte en el procés d’internacionalització: de la gestió de les llengües a la gestió del multilingüisme; de l’estandardització (protocols estandarditzats de comunicació) a l’autenticitat i l’autonomia del treballador; en què es concreten les oportunitats del multilingüisme: la internacionalització del treball, de les mercaderies, del capital…

Per la seva banda, Miquel Strubell, professor de la UOC i director de la Càtedra de Multilingüisme, va posar en valor els projectes europeus orientats a incentivar el multilingüisme i l’aprenentatge de llengües segons la normativa i les directrius dels organismes internacionals.

Mitjançant dinàmiques de treball en grup i cooperatiu es van concretar propostes  i suggeriments que es presentaran al congrés sobre el plurilingüisme que es farà a Brussel·les el març de 2013 i s’elevaran a la Comissió Europea en el marc del projecte “Una Europa rica en llengües”-Language Rich Europe-. Continua llegint

El multilingüisme és fonamental per a les empreses, el creixement i l’estratègia Europa 2020

El 15 de novembre es va dur a terme a Brussel·les el taller de la Xarxa Europea CELAN (estratègies lingüístiques per a la competitivitat i l’ocupabilitat)  amb la participació d’associacions empresarials, representants de les institucions europees, planificadors i gestors lingüístics, empreses que estan implementant amb èxit estratègies lingüístiques  i empreses de la llengua (de serveis i de tecnologia lingüística).

El taller va posar de manifest la coincidència dels participants en el fet “El multilingüisme és fonamental per als negocis, el creixement i l’estratègia Europa 2020”. A més de Sonia Peressini, de la Unitat de Multilingüisme de la Comissió Europea, hi va participar Wolfgang Mackiewicz, de la Universitat Lliure de Berlín i coordinador CELAN.  Des d’aquest enllaç es poden consultar les presentacions i documents de treball del taller: http://celan-project.blogspot.com.es/ Continua llegint

Empresa i multilingüisme, els reptes de la internacionalització, el turisme i la diversitat lingüística

El British Council organitza el seminari Language Rich EuropeEmpresa i multilingüisme, els reptes de la internacionalització, el turisme i la diversitat lingüística” coordinat per Miquel Strubell (Director, Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC) i F. Xavier Vila (Universitat de Barcelona, Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació).

En el marc d’una economia cada cop més globalitzada són nombroses les veus que alerten que cal que el teixit econòmic europeu abordi amb decisió el repte del multilingüisme. L’objectiu d’aquest seminari és fornir un espai de trobada perquè els professionals, els emprenedors, els decisors i els acadèmics del país puguin posar en comú quines són les necessitats, els recursos i les oportunitats que detecten en els reptes derivats de la diversitat lingüística en el món socioeconòmic. Continua llegint

El multilingüisme les universitats potencia la creativitat

Conferència final «European Universities Network on Multilingualism»

Les universitats europees han d’apostar més pel multilingüisme perquè potencia la creativitat i la competitivitat dels alumnes. Això implica que no només han d’aprofitar millor les eines TIC que ja existeixen per a facilitar l’aprenentatge i el treball  en línea en diferents idiomes, sinó que també haurien de proposar-se desenvolupar aquestes tecnologies. Aquesta és una de les principals conclusions del projecte EUNoM, que la UOC ha coordinat durant tres anys i en el qual han participat nombroses universitats europees i reconeguts experts internacionals amb el finançament de la Unió Europea. Les recomanacions finals s’han  presentat al Parlament Europeu, acte que ha posat fi al projecte. Continua llegint

Les llengües al mercat global

Els ponents de la Jornada La diversitat lingüística i cultural com a factors de competitivitat van coincidir en el fet que la gestió de la diversitat lingüística i cultural de les empreses i organitzacions és una decisió estratègica essencial en un mercat global i local alhora.

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=64ECSsJru9M, 425, 350[/SWF]

Per a Custo Barcelona  “des del primer moment, l’empresa ha tingut relacions arreu del món, hem assumit que hem de conèixer la llengua i la cultura dels països on ens volem establir” (Pere Guirao). Per la seva banda, Tenesoya Pawlowsky (CPLS) apunta la necessitat d’una figura que faci de pont cultural, de catalitzador, per evitar els malentesos entre llengües i cultures; una bona gestió de les llengües i cultures en relació, dins i fora de l’organització, estalvia temps i contribueix a millorar el prestigi i la imatge de l’organització. Continua llegint

“Les llengües invisibles” II

Com viuen les llengües de la immigració a les ciutats? Són visibles? La societat catalana és conscient d’aquest potencial de coneixement i de riquesa?

Esther Santaló ha començar a buscar respostes a algunes d’aquestes preguntes i ho ha fet mitjançant l’observació del dia a dia a Olot. “Les llengües invisibles” és el seu treball final del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural. El treball  posa de manifest que no es reconeix i s’aprofita prou aquest potencial que són les llengües: “… Si ets un empresari que tens personal que pot parlar i escriure xinès, rus o anglès i estàs formant gent en xinès i anglès que són catalanoparlants, i hauràs d’invertir temps i diners perquè siguin competents en aquestes dues llengües, quan en tens treballant en cadena que ja ho són, no té gaire sentit! I si vols obrir una altra empresa a l’Índia i tens 400 persones a Olot que tenen com a llengua primera l’hindi i el panjabi, aprofita aquest valor! I aprofitem-ho ara que són primeres i segones generacions, que parlen molt bé les llengües que transmeten els pares.”

“El futur de les llengües de la immigració està lligat al futur de les altres dues llengües que tenim aquí. Hem de resoldre què fem amb el català i el castellà; si no resolem quin paper juga cadascuna en la nostra societat les persones que viuen aquí no saben què han de fer. Hem de començar a parlar de les llengües que parlen les famílies, molta gent no sap que hi ha famílies on els fills estan aprenent a parlar català i castellà i tres llengües més. Tindrem generacions amb cinc llengües i sis. Tenim un multilingüisme latent molt ric. S’ha de dir i s’ha d’ensenyar.”

Des d’aquí podeu ampliar la informació sobre el treball: Entrevista_El_9_nou