Speak to the futur!

Speak to the futur! Campanya per promoure l’aprenentatge de llengües al Regne Unit

El Regne Unit ha posat en funcionament una nova campanya per promoure l’aprenentatge de llengües: s’hi impliquen tots els àmbits educatius, des de l’educació primària fins la formació de lingüistes per part de les universitats. La iniciativa parteix de l’Acadèmia britànica i compta amb el suport de diferents organismes rellevants com són l’Association for Language Learnring, el British Council, CILT, The National Centre for Languages  o la representació de la comissió europea al Regne Unit.

El principals objectius de la campanya són:

Cada llengua ha de ser valorada com un actiu, una oportunitat! Aquest fet permetrà reconèixer que moltes llengües de la immigració que són utilitzades a les llars del Regne Unit són un recurs valuós per a la cohesió social i l’èxit econòmic del país! Per saber-ne més.

L’experiència lingüística dels infants a l’escola primària ha de ser coherent. Això facilitarà introduir l’aprenentatge d’altres llengües i cultures: l’aprenentatge primerenc de llengües i cultures afavoreix la capacitat d’emfatitzar amb els altres. Per saber-ne més. Continua llegint

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa (II)

Per a  François Grin, de la Uiversitat de Ginebra, el repte encara  pendent, tot i que ja s’ha comencat a fer recerca sistemàtica, és  delimitar i avaluar amb precisió la contribució del multilingüisme a la creació de valor en el sentit econòmic. Va emmarcar la seva presentació dins els diferents enfocaments que han estudiat la relació entre llengua i economia i va comentar alguns aspectes del programa de recerca LEAP (Langues étangères dans l’activité professionelle) que en la fase de recollida de dades ja permet observar que el plurilingüisme contribueix en gran mesura a la creació de riquesa. Les primeres aproximacions i anàlisi de les dades referides a Suïssa consideren que es podria atribuir aproximadament el 10% del PIB de creació de valor al plurilingüisme.

L’any 2010 el professor Grin va publicar en col·laboració amb Claudio Sfreddo i François Vaillancourt “The Economics of the Multilingual Workplace”. En aquest llibre proposen un enfocament sistemàtic per identificar i mesurar les relacions entre les competències lingüístiques i el desenvolupament econòmic.

Isidor Marí i Miquel Strubell, de la Universitat Oberta de Catalunya, van presentar l’estudi ELAN.cat. El canvis introduïts en la versió catalana de la recerca havien de permetre “conèixer quines són les capacitats multilingües que tenen avui les pimes a Catalunya i a l’àrea catalana, conèixer quines són les seves necessitats lingüístiques principals; és a dir, quina demanda previsible de suport poden presentar aquestes empreses en el moment que decideixin avançar, anar més enllà, en la seva política multilingüe”. En la seva intervenció de l’any 2008 Marí i Strubell esmentaven la necessitat de complementar l’estudi quantitatiu amb una fase d’entrevistes qualitatives, seguint el model del qüestionari europeu, a una mostra reduïda de grans companyies per identificar les seves necessitats específiques en les polítiques o estratègies multilingües.

Des d’aquest enllaç es poden consultar les primeres dades sobre l’estudi ELAN.cat

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa (I)

Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l’empresa

actes seminari

L’editorial UOC acaba de publicar les actes del seminari organitzat per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón – UOC i el Centre Ernest Lluch, del  Consorci Universitari Internacional Menéndez Pelayo.

L’objectiu del seminari era analitzar la relació entre la internacionalització del teixit empresarial català i de l’altra, el tractament del rol de les llengües en aquest procés.

El primer dia es va dedicar a les aportacions dels especialistes estrangers. Una de les veus expertes fou la del professor Stephen Hagen director de recerca, Empresa i Innovació de la Universitat de Bristol.  Per al professor Hagen, responsable de l’estudi ELAN (Effects on the Europen Economy of Shortages of Foreing Language Skills in Entreprise) , les empreses amb una estratègia lingüística tenen més possibilitats de reixir com a exportadores que les que no en tenen i a indicar alguns elements clau per a una bona gestió de lingüística dins els empreses: a) disposar d’una estratègia lingüística, b) contractar parlants nadius, c) contractar personal amb capacitats lingüístiques i d) utilitzar traductors o intèrprets.

Ceri James, director del CILT, Centre Nacional per a les Llengües que va plantejar com «conviure amb l’anglès; hi ha espai per a altres animals al zoo dels negocis? Una perspectiva gal·lesa» Tot i la diversitat de llengües que parlen els ciutadans del Regne Unit, el reconeixement efectiu d’aquesta diversitat és gairebé inexistent en l’espai públic. L’interès per l’aprenentatge de llengües estrangeres ha baixat progressivament en l’ensenyament públic, mentre que s’ha mantingut l’aprenentatge de llengües estrangeres a les escoles privades “hi ha una tendència preocupant que convertiria l’estudi d’una llengua estrangera en privilegi d’un grup d’estudiants d’èlit”. Una de les preguntes clau que planteja per als governs gal·les i britànic és “Ens podem permetre no invertir en llengües? I encara que la inversió en llengües autòctones difícilment promourà l’exportació, sí que pot estimular la competitivitat de les empreses del país”.

La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu

El passat 26 de setembre, en el marc del Dia Europeu de les Llengües, Pere Mayans, Cap del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i estudiant de la primera edició del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural, va presentar  el seu projecte final de postgrau: “La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu”.

La doctora Maite Puigdevall, directora acadèmica del Postgrau i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, va fer una breu presentació del Postgrau així com del conferenciant.

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=f6oXBIOBz78&list=PL8C538DB1B4F04251&index=26&feature=plpp_video, 425, 350[/SWF]

0.00  Maite Puigdevall:  Benvinguda i presentació del postgrau

10.09 Presentació del conferenciant

11.22 Pere Mayans:  Agraïments i justificació del projecte

18.00 Algunes dades sobre l’alumnat estranger

21.00 Com gestionar la diversitat lingüística des de l’escola

21.00 El reconeixement de les llengües dels alumnes

25.00 La immersió

30.10 Continguts del seminari

33.00 Què ha de saber el professorat sobre la diversitat lingüística

40.06 Què ens diu la recerca?

47.56 Què hem fet per reconèixer la diversitat lingüística?

54.00 Treball final

La diversitat a la llar, les llengües familiars

Una mostra dels efectes de la globalització són els moviments de persones arreu del món per motius ben diferents: econòmics, polítics, educatius, socials, etc.  I una de les conseqüències d’aquests moviments de població és l’augment de les famílies bilingües i multilingües, les famílies amb dues o més de dues llengües.

Quina llengua triaran els pares per parlar amb els fills:  Cadascú en la seva llengua? Primer una llengua i quan els fills siguin més grans introduir la segona llengua familiar? En la llengua del país que els acull? … Són preguntes importants que segurament no tenen una única resposta. Cada família haurà de valorar diferents aspectes abans de prendre una decisió. Educar els fills en més d’una llengua els aportarà molts avantatges i per fer-ho bé cal valorar, triar i una certa organització.

El llibre Multilingües des del  bressol s’adreça a famílies multilingües; descriu els principals elements que cal tenir en compte per educar els fills en més d’una llengua així com els mètodes més utilitzats per fer-ho.

Són també útils els blocs especialitzats, conduïts per professionals de diferents disciplines, que tracten d’ajudar, assessorar i orientar les famílies

Multilingual Living creat per Corey Heller “is a place where parents raising children in more than one language and culture can find inspiration, tools, advice, wisdom and support!  It is about living multilingually, in each and every way possible”.

Life as bilingual, creat pel professor de la Universitat de Neuchâtel, François Grosjean.

Bilingualism matters creat pel grup de recerca de la Universitat d’Edimburg i dirigit per la professora Antonella Sorace.

Llengües i família és el tema central de la VI Jornada Internacional de Bones Pràctiques de Gestió del Multilingüisme que es farà a Barcelona el proper 25 d’octubre.

Continua llegint

Curs d’Especialització en Interpretació als Serveis Públics a Catalunya: àrab, xinès, anglès i francès

Primer curs d’Especialització en Interpretació als Serveis Públics a Catalunya: àrab, xinès, anglès i francès

El curs l’organitza el grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el suport de Linguamón – Casa de les Llengües i la direcció general per a la Immigració.

La posada en funcionament d’aquest primer curs és una bona notícia tant per als professionals que duen a terme la tasca d’interpretació als serveis públics en les llengües de la immigració, com també, per als responsables dels serveis públics: una millor qualitat i eficiència en la prestació del servei contribuirà a un millor funcionament d’aquests serveis.

L’experiència de països amb llarga trajectòria d’acolliment d’immigrants indica que una bona acollida és important i que, la llengua, les llengües dels nous ciutadans en són el vehicle de comunicació.

El programa del curs combina els coneixements teòrics juntament amb les tècniques i les destreses necessàries per a exercir d’enllaç lingüístic i cultural en l’àmbit social. La tria de llengües -àrab, xinès, anglès i francès- respon a la voluntat d’intentar arribar al màxim de col·lectius i és per això que llengües com l’anglès o el francès obren portes envers els parlants de llengües com el mandinga, el wòlof, el panjabi o l’ hindi, entre d’altres.

Per saber-ne més:  interpretació a les llengües de la immigració

26 de setembre, 10 anys de celebració del Dia Europeu de les Llengües

La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu

En el marc del Dia Europeu de les Llengües, Pere Mayans, Cap del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i estudiant de la primera edició del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural, presentarà el seu projecte final de postgrau, que porta per títol: “La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu”.

La doctora Maite Puigdevall, directora acadèmica del Postgrau i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, presentarà els objectius, l’estructura i els continguts del  Postgrau, que es realitza amb la col·laboració de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC.

El postgrau s’estructura en tres especialitzacions complementàries i consta de quatre assignatures obligatòries i dues optatives. L’estudiant haurà de triar una de les combinacions d’assignatures següents:

– Gestió del multilingüisme en empreses i organitzacions + Multilingüisme, ciberespai i TIC

– Gestió del multilingüisme en empreses i organitzacions + Llengües, immigració i integració

– Diversitat lingüística i món educatiu + Llengües, immigració i integració

Continua llegint

Postgrau: Gestió de la diversitat lingüística i cultural.

Oberta la matrícula!

En el context de la mundialització, el multilingüisme ha deixat de ser excepcional i ha esdevingut la norma en els diferents àmbits de relació social: la família, l’escola, les institucions, les universitats, les empreses, les entitats cíviques i culturals, etc. Per donar resposta a la necessitat d’organitzar la gestió de les llengües dins les organitzacions de manera harmònica i respectuosa alhora amb la diversitat lingüística, la Càtedra Linguamón – UOC de Multilingüisme organitza la segona edició del Postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural.

El Postgrau parteix del context català alhora que permet aprofundir en el coneixement i l’anàlisi d’altres realitats, especialment de territoris bilingües i multilingües d’Europa i Amèrica del Nord, amb una llarga tradició en gestió del multilingüisme en diferents àmbits, com ara el cas del Quebec, Bèlgica o Suïssa.

Trobareu més informació des d’aquest enllaç.

Les polítiques de multilingüisme a Europa

La revista “Culture et Recherche” editada pel Ministeri de Cultura francès,  dedica el darrer número a la diversitat lingüística i el plurilingüisme. Pedro Chaves, administrador principal de la Unitat de Política i Multilingüisme de la Comissió Europea parla de les iniciatives de la Comissió per a la promoció del multilingüisme a Europa.

Per a Chaves una idea central i que ja s’inclou en els diferents informes de la Comissió és que Europa necessita treballadors qualificats que es puguin desplaçar i que tinguin bones competències lingüístiques. En l’article Chaves esmenta que la manca de competències lingüístiques és una de les barreres més importants per a la mobilitat interna a Europa, alhora que, la mobilitat afavoreix l’assoliment de competències lingüístiques. En aquesta línia són importants els programes d’educació orientats a l’aprenentatge de llengües al llarg de la vida o de formació permanent. Les recomanacions del Parlament Europeu “Competències clau per a l’aprenentatge permanent” esmenten, d’entre les 8 competències clau: la comunicació en llengua materna i la comunicació en llengües estrangeres.

En el mateix article, Chaves posa com a exemple de l’interès en el desenvolupament d’eines per a l’elaboració de polítiques tres projectes europeus de recerca: Continua llegint

El manteniment de les llengües de la immigració, un repte pendent

La transmissió de les llengües de la immigració al Canadà

Un estudi recent dut a terme al Canadà que compara la transmissió de la llengua materna entre mares immigrants l’any 1981 i el  2006. L’estudi  posa de manifest que mentre l’any 1981 quatre de cada 10 infants podia parlar la llengua familiar, aquesta proporció s’ha reduït considerablement el 2006: només un de cada 10 pot parlar la llengua materna.

Les polítiques canadenques de reagrupament familiar posteriors a la Segona Guerra Mundial van contribuir al manteniment de les llengües de les diferents comunitats d’immigrants: les infants tenien moltes oportunitats de contacte sovintejat amb les llengües familiars.

25 anys després el context ha canviat i les hàbits de les segons generacions també. Les mares filles d’immigrants de segona generació han reduït considerablement la transmissió de la llengua familiar especialment, les descendents d’europeus.

Contrasta aquest comportament amb el de comunitats molt més fidels a la identitat lingüística i cultural dels països d’origen com són les comunitats: xinesa, armènia, panjabi, persa, bengalí i turca.

Us recomanem la lectura de l’informe ‘Recent evolution of immigrant-language transmisión in Canada’ dut a terme per René Houle.