Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008: anàlisi. Volum II

Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008: anàlisi. Volum II. Els factors clau de les llengües a Catalunya: edat, ocupació, classe social, lloc de naixement, territori i aprenentatge de català

Biblioteca Tècnica de Política Lingüística; 9
179 pàgines. 2013. ISBN: 978-84-393-8972-9

http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/BTPL/arxius/9_EULP_2008.pdf

“El volum II ofereix una visió complementària dels usos lingüístics. S’hi analitzen els factors clau de les llengües a Catalunya amb l’objectiu de donar resposta a qüestions tan rellevants com ara: Quin és el coneixement de llengües a Catalunya per franges d’edat? Quin és l’ús social del català segons les ocupacions i professions? Com influeix la classe social en l’ús del català? Quina distribució territorial tenen els usos lingüístics? Com ha evolucionat l’ús del català des de 2003? Quines són les principals tendències d’evolució sociolingüística?”
Coordinació general: Joan Solé
Coordinació tècnica: Anna Torrijos i Montserrat Martínez
Redacció de l’informe:
Introducció: Montserrat Martínez i Anna Torrijos
Capítol 1 – Llengua i edat: Isaac Gonzàlez
Capítol 2 – Llengua, ocupació i professió: Amado Alarcón
Capítol 3 – Llengua i posició de classe: Cristina Sánchez
Capítol 4 – Llengua i lloc de naixement: Núria Quintana
Capítol 5 – Llengua i territori: Mireia Llaberia i Joan Solé
Capítol 6 – L’aprenentatge de català dels adults a Catalunya: Albert Fabà i Joan Solé
Capítol 7 – Anàlisi comparativa 2003-2008: Montserrat Martínez i Anna Torrijos
Capítol 8 – Conclusions: Coordinació i tots els autors.
Del capítols de conclusions d’aquest important llibre podem extreure algunes dades significatives:
Bàsicament, entre 2003 (l’anterior enquesta) i 2008, hi ha hagut un gran augment de la població estrangera (per tant, arribada de fa poc). Le padró mostra que és un fenomen que comença abans: representen un 4,0% del total, el 2000. I vuit anys després, representen el 16,4%: un augment colossal tant en xifres absolutes com en relatives (Gràfic 4.1, p. 81). Naturalment, això fa baixar substancialment tots els percentatges de coneixement i ús del català, i les actituds favorables a la nostra llengua. Salvant aquest gran efecte, també podem observar que:
1. [Entre 2003 i 2008] “hi ha més de 400.000 persones més que entenen el català, 240.000 persones més que el saben parlar, 35.000 més que el saben llegir i 500.000 més que el saben escriure. Pel que fa a l’ha¬bilitat d’entendre, parlar i llegir aquest augment es deu sobretot a persones d’origen estranger que han adquirit aquestes habilitats. En canvi, en relació amb l’habilitat d’escriure l’augment de persones es deu sobretot a persones nascudes a Catalunya o a la resta de l’Estat; és a dir, es tracta de la població d’entre 15 i 24 anys, generació escolaritzada en el sistema lingüístic educatiu català.” (p. 175)
2. [En el mateix període] “el nombre de persones que tenen només el català com a llengua inicial disminueix: hi ha 87.000 catalanoinicials menys que al 2003, tot i que hi ha 95.000 persones més que tenen tant el català com el castellà de llengua inicial.” (p. 175)
3. “…tot apunta que la llengua d’adopció dels estrangers de parla no hispànica quan arriben a Catalunya és el castellà.” (p. 176)
4. “Quant als valors absoluts, des de 2003, cal remarcar la disminució en gairebé 400.000 persones dels que diuen usar el català habitualment i l’augment en 470.000 persones dels que diuen usar català i castellà.” (p. 176)

El llibre és de lectura i referència obligades per part de professionals i estudiosos d’aquestes matèries.

Deixa un comentari