“Les llengües invisibles” II

Com viuen les llengües de la immigració a les ciutats? Són visibles? La societat catalana és conscient d’aquest potencial de coneixement i de riquesa?

Esther Santaló ha començar a buscar respostes a algunes d’aquestes preguntes i ho ha fet mitjançant l’observació del dia a dia a Olot. “Les llengües invisibles” és el seu treball final del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural. El treball  posa de manifest que no es reconeix i s’aprofita prou aquest potencial que són les llengües: “… Si ets un empresari que tens personal que pot parlar i escriure xinès, rus o anglès i estàs formant gent en xinès i anglès que són catalanoparlants, i hauràs d’invertir temps i diners perquè siguin competents en aquestes dues llengües, quan en tens treballant en cadena que ja ho són, no té gaire sentit! I si vols obrir una altra empresa a l’Índia i tens 400 persones a Olot que tenen com a llengua primera l’hindi i el panjabi, aprofita aquest valor! I aprofitem-ho ara que són primeres i segones generacions, que parlen molt bé les llengües que transmeten els pares.”

“El futur de les llengües de la immigració està lligat al futur de les altres dues llengües que tenim aquí. Hem de resoldre què fem amb el català i el castellà; si no resolem quin paper juga cadascuna en la nostra societat les persones que viuen aquí no saben què han de fer. Hem de començar a parlar de les llengües que parlen les famílies, molta gent no sap que hi ha famílies on els fills estan aprenent a parlar català i castellà i tres llengües més. Tindrem generacions amb cinc llengües i sis. Tenim un multilingüisme latent molt ric. S’ha de dir i s’ha d’ensenyar.”

Des d’aquí podeu ampliar la informació sobre el treball: Entrevista_El_9_nou

Deixa un comentari