Madrid multilingüe: Lenguas pa’ la citi

La transformació lingüística de les ciutats

La professora de la Universdad Autónoma de Madrid, Luisa Martín Rojo, membre del projecte de recerca “Neophon” on hi participen també membres del grup de recerca Identi.cat de la UOC, ha promogut un treball sobre multilingüisme a Madrid entre els estudiants del Grau en Llengües Modernes, Cultura i Comunicació. El resultat del treball acadèmic és l’exposició Madrid multilingüe: Lenguas pa’ la citi.

L’observació i l’estudi dels paisatges lingüístics és un nou camp de recerca que permet analitzar els usos lingüístics en els espais públics. L’exposició, organitzada en cinc espai temàtics mostra la diversitat lingüística a la ciutat. La hipòtesi de partida és que Madrid és una ciutat en transformació i el paisatge lingüístic és un indicador dels canvis que s’hi estan produint.

Mitjançant l’observació directa i la recollida de mostres en fotografies i audiovisuals s’ha construït l’exposició que s’organitza en cinc espais temàtics.

Una ciutat cosmopolita? Connectant Madrid. A través de les llengües Madrid es connecta amb altres ciutats del món; aquesta realitat és fa més evident a les grans àrees comercials de la ciutat on la presència de les llengües europees és important. No obstant això, les informacions dels serveis públics són majoritàriament monolingües.

S’incorporen noves llengües a la ciutat? Ciutadans i espais multilingües. Per garantir la comunicació en diferents àmbits públics (biblioteques, establiments, serveis públics…) progressivament s’hi van incorporant noves llengües. Les estratègies comunicatives però, no sempre estan planificades i hi ha encara, una certa improvisació.

Quines llengües ens connectes i amb qui? Espais de convivència. Els diferents col·lectius creen les pròpies xarxes comunicatives en les seves llengües per gestionar la quotidianitat; es creen doncs espais de convivència en diferents llengües.

Com es cotitzen les llengües? El mercat de les llengües. Són totes les llengües iguals o bé els parlants hi associen diferents valors? (positius o negatius: llengües amb prestigi, llengües importants per a l’economia,…); les llengües marquen? (classe, distinció, grup…). Amb el temps, els valors associats a les llengües canvien, no són estàtics. L’anglès és llengua de prestigi i és també la llengua dels moviments socials globlas.

Una revolució global? Ocupa la plaça, el 15M. El darrer espai està dedicat al 15 M, a les llengües que hi van ser presents, tant per la voluntat d’internacionalització de les reivindicacions (presència de l’anglès) com per la voluntat d’incorporar al projecte diferents col·lectius: erasmus, immigració, etc.

En definitiva, l’exposició mostra que hi ha moltes zones de contacte, de convivència de entre llengües i que el paisatge lingüístic s’ha d’analitzar des d’un enfocament sociocultural, antropològic… La percepció dels ciutadans és que Madrid és una ciutat monolingüe. L’exposició vol aportar noves mirades a la transformació social i també lingüística de la ciutat.

Deixa un comentari