Les llengües al sofà

La transmissió de la llengua de pares a fills és una de les condicions indispensables per garantir la vida de les llengües. En el cas de les famílies mixtes lingüísticament, els pares han de prendre decisions sobre les llengües familiars: quines seran les llengües de relació entres els pares? i les llengües de relació de cadascú en la comunicació amb els fills?, quin paper hi juguen les llengües de territori?

Per donar resposta a aquestes preguntes és d’agrair l’esforç d’un grup de sociolingüistes per mostrar, en tota la seva complexitat, les eleccions lingüístiques en la socialització dels fills. Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de parla catalana,  és l’obra col·lectiva a càrrec d’Emili Boix i Rosa M. Torrens (editors) que es proposa “investigar les ideologies lingüístiques i els comportaments lingüístics declarats de famílies etnolingüísticament mixtes de Catalunya, el País Valencià i Mallorca, i més específicament la transmissió lingüística intergeneracional”.
El fet de tractar les tres comunitats lingüístiques ja és un fet important: “una de les hipòtesis que es plantejava el projecte estava relacionada amb el fet que els resultats fossin diferents per territoris o per tipus de parella mixta”. És de destacar, i és una de les novetats d’aquesta recerca, el fet d’incorporar a l’observació altres llengües a més del castellà: de l’estat espanyol, el gallec; i d’Europa, l’italià. Finalment, s’ha afegit com a complement del projecte un capítol sobre el japonès.
S’ha seguit el mètode d’entrevista dialogada – de final obert, orientada a aconseguir un relat de vida al voltant de les llengües; les informants són sempre dones “tria justificada pel fet que elles solen tenir un rol predominant en l’educació dels fills i una relació més usual amb l’escola”; totes les famílies tenen com a mínim un fill en l’ensenyament infantil i primari i s’han fet 85 entrevistes.
Em paraules d’Emili Boix “aquest és un estudi positiu perquè aspira, si les dades ho permeten, a donar, a més d’una descripció i una explicació congruents del fenomen del bilingüisme familiar que pugui il·luminar també altres situacions de llengües en contacte, una visió positiva de la diversitat lingüística, començant per la seva matriu inicial, la família.”

Índex: Presentació a càrrec de Margarida Cambra (UB); La transmissió lingüística intergeneracional: el tema i les seves perspectives, d’Emili Boix (UB); Metodologia i recollida de dades, de Rosa Maria Torrens (UB); La transmissió lingüística en parelles mixtes de la Plana de Castelló, de Francesc Bernat (UB); Representacions i pautes de la transmissió lingüística intergeneracional en famílies lingüísticament mixtes (català-castellà) a Catalunya, de Josep Ballarin (URL); La transmissió intergeneracional en matrimonis lingüísticament mixtos (català-castellà) a Mallorca, de Miquel Gomila, Joan Melià i Sílvia Soler (UIB); Transmissió intergeneracional a les parelles mixtes català/gallec, de Sabela Labraña i Iago González (UB); Transmissió lingüística intergeneracional i pautes d’ús a les famílies mixtes català/italià de Catalunya, de Rosa Maria Torrens (UB); Els usos lingüístics de les famílies nipocatalanes de Makiko Fukuda (UAB) i per acabar, A manera de conclusions, a títol d’epíleg de Jaume Farràs  (UB).

Per saber-ne més: http://cv.uoc.edu/app/blogaula101/000_c135_agora_01_20532/2011/10/

Deixa un comentari