Les polítiques de multilingüisme a Europa

La revista “Culture et Recherche” editada pel Ministeri de Cultura francès,  dedica el darrer número a la diversitat lingüística i el plurilingüisme. Pedro Chaves, administrador principal de la Unitat de Política i Multilingüisme de la Comissió Europea parla de les iniciatives de la Comissió per a la promoció del multilingüisme a Europa.

Per a Chaves una idea central i que ja s’inclou en els diferents informes de la Comissió és que Europa necessita treballadors qualificats que es puguin desplaçar i que tinguin bones competències lingüístiques. En l’article Chaves esmenta que la manca de competències lingüístiques és una de les barreres més importants per a la mobilitat interna a Europa, alhora que, la mobilitat afavoreix l’assoliment de competències lingüístiques. En aquesta línia són importants els programes d’educació orientats a l’aprenentatge de llengües al llarg de la vida o de formació permanent. Les recomanacions del Parlament Europeu “Competències clau per a l’aprenentatge permanent” esmenten, d’entre les 8 competències clau: la comunicació en llengua materna i la comunicació en llengües estrangeres.

En el mateix article, Chaves posa com a exemple de l’interès en el desenvolupament d’eines per a l’elaboració de polítiques tres projectes europeus de recerca: Continua llegint

El manteniment de les llengües de la immigració, un repte pendent

La transmissió de les llengües de la immigració al Canadà

Un estudi recent dut a terme al Canadà que compara la transmissió de la llengua materna entre mares immigrants l’any 1981 i el  2006. L’estudi  posa de manifest que mentre l’any 1981 quatre de cada 10 infants podia parlar la llengua familiar, aquesta proporció s’ha reduït considerablement el 2006: només un de cada 10 pot parlar la llengua materna.

Les polítiques canadenques de reagrupament familiar posteriors a la Segona Guerra Mundial van contribuir al manteniment de les llengües de les diferents comunitats d’immigrants: les infants tenien moltes oportunitats de contacte sovintejat amb les llengües familiars.

25 anys després el context ha canviat i les hàbits de les segons generacions també. Les mares filles d’immigrants de segona generació han reduït considerablement la transmissió de la llengua familiar especialment, les descendents d’europeus.

Contrasta aquest comportament amb el de comunitats molt més fidels a la identitat lingüística i cultural dels països d’origen com són les comunitats: xinesa, armènia, panjabi, persa, bengalí i turca.

Us recomanem la lectura de l’informe ‘Recent evolution of immigrant-language transmisión in Canada’ dut a terme per René Houle.