Relats de la segona generació: l’experiència de les filles i fills dels immigrants asiàtics al nostre país

Casa Àsia va organitzar la taula rodona ‘Relats de la segona generació: l’experiència de les filles i fills dels immigrants asiàtics al nostre país’. Va ser molt interessant conèixer de primera ma les opinions i els sentiments de joves del Pakistan, la Xina, Bangla Desh, les Filipines i l´Índia.

Com incorporar les llengües del país d’acollida a la seva vida diària sense perdre les llengües i cultures familiars és un dels temes importants que les famílies es plantegen en el seu dia a dia.Algunes idees:

– en tots els casos: la família és el pal de paller, essencial.

– la majoria de les comunitats s’han organitzat per vetllar per l’ensenyament de les llengües familiars als infants: classes divendres tarda i cap de setmana;

– l’escola, no sempre reconeix i aprofita prou els coneixements lingüístics d’aquests infants; hi ha casos d’èxit però també n’hi ha de rebuig a la identitat familiar;

– aquests joves nascuts aquí o que hi van arribar abans dels 10 anys tenen un excel·lent domini del català i del castellà. Els que han viscut més al marge de la seva comunitat lingüística tenen més xarxa de relacions amb els autòctons;

Una idea recurrent: ‘als catalans els preocupa que no ens integrem prou i als nostres pares, els preocupa que perdem la identitat de la família!’; ‘les nostres dues identitats no són excloents: som i ens sentim catalans sense deixar de ser i sentir-nos del país dels nostres pares’

Crec que seria interessant disposar d’una mostra àmplia de relats de segona generació que ens permeti extreure’n conclusions, identificar mancances, establir prioritats, etc.

En aquesta mateixa línia val la pena conèixer el programa ‘Community languages’ del CILT

——-

Casa Asia organizo la mesa redonda ‘Relatos de la segunda generación: la experiencia de las hijas e hijos de los inmigrantes asiáticos en nuestro país’. Fue muy interesante conocer de primera mano las opiniones y los sentimientos de jóvenes de Pakistán, China, Bangladesh, Filipinas e India.

Cómo incorporar las lenguas del país de acogida en su vida diaria sin perder las lenguas y culturas familiares es uno de los temas importantes que las familias se plantean en su día a día.
Algunas ideas:
– en todos los casos: la familia es el pilar, esencial.
– la mayoría de las comunidades se han organizado para velar por la enseñanza de las lenguas familiares a los niños: clases viernes tarde y fin de semana;
– la escuela, no siempre reconoce y aprovecha suficientemente los conocimientos lingüísticos de estos niños, hay casos de éxito pero también hay casos de rechazo a la identidad familiar;
– estos jóvenes nacidos aquí o que llegaron antes de los 10 años tienen un excelente dominio del catalán y del castellano. Los que han vivido más al margen de su comunidad lingüística tienen una red de relaciones con los autóctonos más amplia;

Una idea recurrente: ‘a los catalanes les preocupa que no nos integramos suficiente y a nuestros padres, les preocupa que perdamos la identidad de la familia!’; ‘nuestras dos identidades no son excluyentes: somos y nos sentimos catalanes sin dejar de ser y sentirnos del país de nuestros padres ‘

Me parece que sería interesante disponer de una muestra amplia de relatos de segunda generación que nos permita extraer conclusiones, identificar carencias, establecer prioridades, etc.

En esta misma línea merece la pena visitar el programa ‘Community languages’ del CILT, http://www.cilt.org.uk/community_languages.aspx

Deixa un comentari